Les unitats de l’anàlisi sintàctica


Sintaxi


L’oració

oracio_constituencia_integracio_nivells.jpg
“Oración
Unidad máxima de descripción gramatical y de comunicación dotada de significación plena, que no pertenece a otra unidad mayor y está formada por sujeto, predicado (de diversos tipos) y otros constituyentes inmediatos. Sintácticamente se caracteriza por su independencia y, semánticamente, refleja la actitud del hablante”

Cerdà, R. (Coord). (1986). Diccionario de lingüística. Madrid: Anaya.
“Sentence
The largest structural unit in terms of which the grammar of a language is organized”

Crystal, D. (1980). A first dictionary of linguistics and phonetics. London: André Deutsch.
Hernanz, M. L., i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica.

Distinció entre oració i enunciat

L’oració és una entitat gramatical teòrica, utilitzada en la descripció de la competència lingüística dels parlants.

L’enunciat és una entitat lligada a la conducta lingüística, resultat de la utilització de la llengua o enunciació (Émile Benveniste).

¡Qué maravilla!
¡Un barco!
Buenos días

Sense verb flexionat.

Els fragments

Definicions nocionals de l’oració

Entitat amb sentit complet o unitat que “forma un tot”.

Problemes de les definicions nocionals de l’oració

Sentit complet gramatical.

Sentit complet contextual.

Es pot recuperar el sentit si es coneix el context lingüístic o extralingüístic.

El·lipsi

Desaparició d’informació explícita en l’oració que la fa gramaticalment incompleta.

La informació explícita absent pot recuperar-se.

Recuperació de la informació absent per la gramàtica, sense recòrrer al context.

Perro ladrador, poco mordedor
Un hombre, un voto

Recuperació de la informació absent pel context: respostes a les preguntes.

Mañana, si hace sol
Quizás sí

Recuperació de la informació absent pels elements anafòrics o díctics presents a l’oració.

– Vull sortir! – No ho facis
Porta’m això

Anàfora

L’antecedent de l’element anafòric es troba en el context lingüístic.

L’anàfora en el discurs

Dixi

(esp.) Deixis, deíctico
(ang.) Deixis, deictic

Del grec clàssic δει̃ξις, de δείκνυμι ‘assenyalar’.

L’antecedent o el referent de l’element díctic es troba en el context extralingüístic.

Definicions distribucionals de l’oració

“each sentence is an independent linguistic form, not included by virtue of any grammatical construction in any larger linguistic form”

Bloomfield, L. (1933). Language. New York: Holt, Rinehart & Winston.
Bloomfield, L. (1964). Lenguaje. Lima: Universidad Nacional Mayor de San Marcos. (Obra original publicada en 1933)

Bloomfield distingeix entre la posició inclosa i la posició absoluta.

Les oracions sempre són els elements que es troben en posició absoluta.

La definició de Bloomfield reinterpreta la noció de sentit complet en termes d’independència sintàctica.

No estableix dieferències clares entre enunciats i oracions.

Problemes de les definicions distribucionals de l’oració

Els enunciats en posició absoluta no sempre mostren el mateix comportament respecte a la subordinació.

¡Juan! (Posició absoluta)
Juan salió (Posició absoluta)

*María no sabe que Juan
María no sabe que Juan salió
*María ignora que Juan
María ignora que Juan salió

La subordinació requereix una construcció amb verb personal.

Anàlisi estructural de l’oració

L’oració com el símbol inicial del sistema de regles de la gramàtica.

Dotat d’una estructura definida.

Capaç d’ésser interpretada sintàcticament i fonològicament.

up arrow

El sintagma

sintagma_constituencia_integracio_nivells.jpg
“Sintagma
unidad básica de la oración compuesta de elementos lingüísticos dotados de coherencia sintáctica y significado unitario”

Cerdà, R. (Coord). (1986). Diccionario de lingüística. Madrid: Anaya.
“Sintagma
cualquier secuencia de palabras menor que la oración entre las que existe una relación gramatical” (p. 97).

Moreno Cabrera, J. C. (1991). Curso universitario de lingüística general. Tomo I: Teoría de la gramática y sintaxis general. Madrid: Síntesis.
up arrow

La frase

“Frase
Término de utilización múltiple por el que se designa la oración, el sintagma, el período o el enunciado. Cualquier conjunto de palabras dotado de significación. Construcción sin significación completa, formada por un núcleo nominal, adjetivo o adverbial y otros elementos adyacentes capaz de ejercer una función de complemento oracional”

Cerdà, R. (Coord). (1986). Diccionario de lingüística. Madrid: Anaya.

Diferents usos en gramàtica.

Sinònim de “sintagma”.

“Frases principals” i “subordinades”, referint-se al que d’altres autors anomenen “proposicions” o “clàusules”.

Sinònim de “fragment” o construcció sense verb en forma personal.

“Phrase
A term used in grammatical analysis to refer to a single element of structure containing more than one word, and lacking the subject-predicate structure typical of clauses. Traditionally, it is seen as a part of the structural hierarchy, falling between clause and word (e.g. adverbial, adjectival, prepositional)”

Crystal, D. (1980). A first dictionary of linguistics and phonetics. London: André Deutsch.
Sintagma
(SN, SV)
= Phrase
(NP, VP)
Oració = Sentence
up arrow

La clàusula

“Cláusula
Construcción oracional o suboracional dependiente de una oración compuesta (p. ej. la cláusula de relativo)”

Cerdà, R. (Coord). (1986). Diccionario de lingüística. Madrid: Anaya.
“Clause
A term used in some models of grammar to refer to a unit of grammatical organisation smaller than the sentence, but larger than phrases, words or morphemes. The traditional classification is into ‘main’’ and ’‘subordinate’ clauses”

Crystal, D. (1980). A first dictionary of linguistics and phonetics. London: André Deutsch.
up arrow

La proposició

“Proposición
Unidad lingüística, a veces llamada también cláusula, caracterizada por tener estructura oracional y carecer, en cambio, de independencia sintáctica, semántica o fonológica, lo que la distingue de la oración como unidad completa e independiente (p.ej. proposición subordinada adjetiva, adverbial, sustantiva)”

Cerdà, R. (Coord). (1986). Diccionario de lingüística. Madrid: Anaya.
up arrow

Els fragments

Hernanz, M. L., i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica.

Els fragments no presenten un verb en forma personal.

Seqüències sense una forma verbal flexionada que les doti d’independència sintàctica.

Moltes vegades es poden interpretar com a seqüències el·líptiques.

¡Qué maravilla!
¡Un barco!
Buenos días
– De qui sospita l’inspector? – Del majordom
up arrow

Sintaxi


Les unitats de l’anàlisi sintàctica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: