Lingüística (2008-2009)

Programa

line_red

Joaquim Llisterri
Departament de Filologia Espanyola

line_red

Bloc 1: Característiques generals del llenguatge

1. La diversitat i la universalitat del llenguatge

“Lingüística popular” i ciències del llenguatge

Els prejudicis lingüístics.
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”.
Llengües “suaus” i llengües “aspres”.
Llengües amb "molts parlants" i llengües amb "pocs parlants".
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”.
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic.
Llengües “locals” i llengües “internacionals”.

La diversitat i la universalitat del llenguatge

Diversitat de llengües del món.
Diversitat dins la mateixa llengua: variació geogràfica, variació social, variació en situacions d’ús, variació en el temps.
La unitat del llenguatge. Les propietats generals del llenguatge. Llengua única i espècie única.
La discriminació lingüística.

Bibliografia

2. L’aspecte comunicatiu del llenguatge

L’aspecte comunicatiu del llenguatge humà

La comunicació lingüística: el model de la comunicació; signes o senyals; indicis, icones i símbols; la comunicació no verbal; llengües parlades i llengües de signes. Les funcions del llenguatge.

El llenguatge humà com a sistema de signes

El signe lingüístic. Relacions d’oposició: paradigmàtiques i sintagmàtiques. Selecció i combinació.

Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística

Segmentació i substitució. Relacions de constituència i relacions d’integració. Relacions distribucionals: distribució equivalent, distribució complementària i distribució lliure. Els nivells d’anàlisi lingüística.

La doble articulació del llenguatge humà

Les unitats de la primera articulació. Les unitats de la segona articulació.

Bibliografia

3. L’aspecte biològic del llenguatge

La comunicació animal i els trets de disseny del llenguatge humà

La comunicació animal

Danses de les abelles, vocalitzacions de les aus, vocalitzacions dels cetacis, comunicació entre primats, comunicació entre primats i homes, animals que imiten els humans.

Els trets de disseny del llenguatge humà

Els trets de disseny de Hockett (1960); els trets de Thorpe (1972); les característiques del llenguatge humà.

L’origen i l’evolució del llenguatge

Les teories. El gest. Les vocalitzacions. El registre fòssil. L’evolució cultural i la socialització. La capacitat cognitiva. Les capacitats lingüístiques de l’home primitiu. La selecció de la parla com a mitjà de comunicació.

Llenguatge i cervell

La neurolingüística. La lateralització del llenguatge en el cervell. La codificació i la descodificació del llenguatge en el cervell. La definició dels components lingüístics en el cervell i les afàsies; afàsia de Broca, afàsia de Wernicke, afàsia de conducció, anòmia.

L’adquisició del llenguatge

Les etapes en l’adquisició del llenguatge. La facultat de llenguatge. Gramàtica universal i gramàtica particular.

Bibliografia

4. Els criteris de classificació de les llengües

Els criteris de classificació de les llengües

La perspectiva diacrònica: continuïtat històrica i classificació genètica. La perspectiva sincrònica: similitud estructural i classificació tipològica. Contigüitat geogràfica i distribució de les llengües.

Les famílies lingüístiques

El nombre de llengües del món. Les famílies lingüístiques

Els universals lingüístics

Els universals lingüístics. Tipus d’universals. L’explicació dels universals

Bibliografia

Bloc 2: L’estructura del llenguatge

5. L’estructura fonètica

Llengua oral i llengua escrita

Llengua oral i llengua escrita. Sistemes de representació gràfica de la llengua. Les relacions entre sons i grafies. Els alfabets fonètics i la transcripció fonètica.

La producció i la percepció de la parla

La producció dels sons de la parla. Les característiques acústiques dels sons de la parla. La percepció dels sons de la parla.

Els elements segmentals

La classificació articulatòria dels elements segmentals. La classificació acústica dels elements segmentals.

Els elements suprasegmentals

Els elements suprasegmentals. L’accent. El to. La melodia i l’entonació. Les pauses. La velocitat d’elocució. El ritme.

Bibliografia

6. L’estructura fonològica

Les unitats de l’anàlisi fonològica

Fonètica i fonologia: variació i invariança. El concepte de fonema: fonema i al·lòfon. L’anàlisi fonològica: parells mínims i tipus de distribució.

Els trets distintius i les classes naturals

El concepte de tret distintiu. El sistema de trets de Jakobson i Halle. El sistema de trets de Chomsky i Halle. La noció de classe natural.

Els processos fonològics

Les regles fonològiques. Els processos fonològics. Processos d’assimilació: assimilació de sonoritat, de mode d’articulació i de lloc d’articulació. Processos que afecten l’estructura sillàbica: elisió, epèntesi, coalescència, canvis de classe major i metàtesi. Processos de debilitament i de reforç: síncope, apòcope, reducció vocàlica i diftongació. Processos de neutralització: neutralizació de consonants i de vocals.

Bibliografia

7. L’estructura morfològica

Les unitats de l’anàlisi morfològica

La paraula

Criteris de definició de la paraula: paraules ortogràfiques; pausa potencial; unitat de significat; distribució; cohesió interna; marques fonològiques. El concepte de paraula. Criteris per a la definició de classes de paraules: criteris morfològics; criteris semàntics; criteris sintàctics. Classes de paraules: categories variables o invariables; categories pertanyents a sèries obertes o tancades; categories plenes o buides; categories majors o menors. L’estructura de la paraula. Problemes de segmentació: construccions ambigües; mots parasintètics; morfemes discontinus; sincretisme; formes supletives; clítics.

Morfema, morf i al·lomorf

Morfema. Morf. Al·lomorf. Morfema zero. Classes de morfemes: morfemes lliures i morfemes lligats.

Processos morfològics

La flexió: irregularitats en la flexió; flexió nominal i flexió verbal. La derivació: sufixació; infixació; reduplicació; diferències entre la flexió i la derivació. La composició: nucli dels compostos; classificació dels compostos; diferències entre la derivació i la composició. Els compostos sinàptics: compostos i sintagmes lliures.

Les tipologies morfològiques

Llengües aïllants o analítiques. Llengües aglutinants. Llengües flexives o fusionals. Llengües polisintètiques. Llengües incorporants.

Bibliografia

8. L’estructura sintàctica

Gramaticalitat i correcció

El concepte de gramaticalitat. El concepte de correcció. La gramàtica normativa. Gramaticalitat i competència lingüística.

L’anàlisi sintàctica i l’estructura sintàctica

Les unitats de l’anàlisi sintàctica: oració, sintagma, frase, clàusula, proposici, fragment. Els constituents immediats. Definició dels constituents immediats; expansió i substitució; parentització etiquetada. Tipus de constituents: constituents endocèntrics, constituents exocèntrics i constituents discontinus. L’estructura sintàctica com a estructura jeràrquica: la jerarquia dels constituents i l’ambigüitat estructural; les relacions entre els constituents: domini i precedència; problemes de l’anàlisi en constituents: els modificadors oracionals.

Categories i funcions

Categories gramaticals: categories sintàctiques, lèxiques i funcionals. Categories sintàctiques: sintagmes o frases. Categories lèxiques: les parts de l’oració. Categories funcionals: temps, concordança, aspecte, negació, mode, gènere i nombre. Les funcions sintàctiques. Arguments i adjunts. L’estructura argumental.

Els constituents de l’oració

Ordre bàsic dels constituents de l’oració. Tema i rema: passiva, dislocació, interrogació i focalització.

Tipologia sintàctica

L’ordre dels elements de l’oració. Ordre dels constituents majors de l’oració i tipologia sintàctica. Ordre dels constituents i tipologia sintàctica: preposició i posposició; ordre del genitiu o possessiu; ordre de l’adjectiu.

Bibliografia

9. L’estructura semàntica

El significat lèxic

Relacions de sentit entre unitats lèxiques: hiponímia, sinonímia, polisèmia i homonímia; contrastos binaris -antonímia, complementarietat i inversió- i contrastos no binaris. Significat central i significat perifèric; extensions figuratives; metàfores i metonímies. Camps semàntics o conceptuals i camps lèxics. L’estructuració del lèxic: lèxic heretat, adquirit i creat. Lèxic, lexicó, diccionari i terminologia

El significat i la interpretació

El significat lingüístic intrínsec i la interpretació d’enunciats. Tipus de significat: significat informatiu, significat social i significat cognitiu. Els trets semàntics i els tipus de trets semàntics: trets substantius, trets relacionals i trets sintàctico-semàntics. Significat del mot i significat de l’oració. La composicionalitat del significat.

Les relacions de significat

Relacions estructurals de significat: relacions temàtiques o de predicació; relacions de modificació; relacions de quantificació.

El contingut proposicional i les relacions de sentit entre proposicions

El contingut proposicional: proposicions anòmales, contradictòries, ambigües i vagues. Les relacions de sentit entre proposicions: relacions d’oposició, implicació, paràfrasi i pressuposició.

El significat en el discurs

Les relacions interoracionals i la competència discursiva. La coherència discursiva: anàfora, cohesió lèxica, definitivització, expressions temporals, connectors i punt de vista del parlant.

Bibliografia

Bloc 3: El llenguatge en context

10. La pragmàtica

Comunicació verbal i comprensió d’enunciats

Comunicació verbal i comprensió d’enunciats. Aspectes cognitius i socials associats amb l’ús del llenguatge.

Els actes de parla

Els actes de parla. Expressions constatives i expressions performatives. El valor dels actes de parla: valor locutiu, valor proposicional, valor il·locutiu i valor perlocutiu. Els actes il·locutius: valor representatiu, valor directiu, valor comissiu, valor expressiu i valor declaratiu; els actes il·locutius indirectes; les condicions de felicitat.

Informació explícita i informació implícita en l’ús del llenguatge

Implicacions lògiques i implicacions pragmàtiques

Les implicatures conversacionals

Els principis de la conversa. El principi de cooperació. Les màximes conversacionals: màximes de quantitat, màximes de qualitat, màxima de relació i màximes de modalitat. Les implicatures conversacionals.

La pressuposició

La pressuposició. La identificació de les pressuposicions. Pressuposició lògica i pressuposició pragmàtica. La pressuposició i l’implícit. Les pressuposicions en el discurs.

El context

La noció de context. La dixi. El context i la noció d’entorn cognoscitiu. El problema de l’accessibilitat de la informació.

Bibliografia

11. La variació lingüística

Diversitat lingüística i variació inherent

La variació interlingüística. La variació intralingüística.

La variació en la comunitat lingüística

Llengua. Dialecte. Idiolecte. Llengua oficial. Llengua estàndard.

La variació en els grups socials

La noció de sociolecte. Variació condicionada per l’origen ètnic. Variació condicionada per l’estatus socioeconòmic. Variació condicionada pel gènere.

La variació geogràfica

La dialectologia i la geografia lingüística. Els atles lingüístics. La dialectologia i altres disciplines lingüístiques. Els dialectes històrics.

La variació situacional

El repertori verbal o repertori lingüístic. La situació de parla o situació comunicativa. Els registres o estils de parla. Dimensions de la variació en l’ús del llenguatge.

Bibliografia

12. El canvi lingüístic

L’evolució de les llengües: el canvi lingüístic

Lingüística sincrònica i lingüística diacrònica. El tipus de canvi lingüístic: canvi fonològic, canvi morfològic, canvi sintàctic, canvi lèxic i canvi semàntic. Els mecanismes del canvi lingüístic: el canvi fonètic, el préstec i l’analogia.

La variació com a origen del canvi

El canvi en l’individu. El canvi en la comunitat.

L’estudi del canvi en curs

La motivació social del canvi: els treballs de W. Labov.

Bibliografia

13. Llengua i societat

La comunitat lingüística

El concepte de comunitat lingüística.

El contacte de llengües

El contacte de llengües. Multilingüisme, bilingüisme i diglòssia. Alternança de llengües i canvi de codi. Llengües franques, pidgins i criolls.

Planificació i política lingüístiques

Manteniment i substitució d’una llengua: substitució lingüística, obsolescència i extinció; manteniment, revitalització i normalització. Planificació lingüística: estandardització i prescriptivisme. Política lingüística: models de política lingüística.

Bibliografia

line_red

Lingüística (2008-2009) - Programa
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/Ling_08_09/Ling_Prog_08.html
Last updated: 6/4/11 12:06

line_red