Lingüística - Introducció a la lingüística (2011-2012)

Programa


Joan A. Argenter
Departament de Filologia Catalana

Joaquim Llisterri
Departament de Filologia Espanyola


Bloc 1: Característiques generals del llenguatge

1. La diversitat i la universalitat del llenguatge

La diversitat i la universalitat del llenguatge

La unitat i la diversitat del llenguatge. La diversitat del llenguatge. La unitat i la universalitat del llenguatge. Les propietats generals del llenguatge. Llengua única i espècie única.

La diversitat i la universalitat del llenguatge

“Lingüística popular” i ciències del llenguatge

Els prejudicis lingüístics. Llengües “fàcils” i llengües “difícils”. Llengües “suaus” i llengües “aspres”. Llengües amb “molts parlants” i llengües amb “pocs parlants”. Llengües “primitives” i llengües “de cultura”. Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic. Llengües “locals” i llengües “internacionals”.

“Lingüística popular” i ciències del llenguatge: els prejudicis lingüístics

Bibliografia: prejudicis lingüístics

La comunicació lingüística

El model de la comunicació

El model de Shannon i Weaber (1949). El model de Jakobson (1960).

Els signes o senyals

Semiòtica o semiologia. Tipus de signes o senyals: indicis o índexs; icones, imatges o senyals; símbols o signes.

Els sistemes de comunicació

La comunicació no verbal: el comportament espacial; el gest. Les llengües parlades. Les llengües de signes.

Bibliografia: semiòtica i comunicació

Les funcions del llenguatge

Les funcions del llenguatge segons Jakobson (1960). La visió d’Aitchison (1966).

La comunicació lingüística i les funcions del llenguatge

Bibliografia: semiòtica i comunicació

2. El llenguatge com a sistema de signes

El llenguatge com a sistema de signes

El signe lingüístic

El signe lingüístic. Propietats del signe lingüístic: linealitat del significant i arbitrarietat. Les onomatopeies. El simbolisme fònic.

Les relacions d’oposició

Les relacions d’oposició. Relacions sintagmàtiques. Relacions paradigmàtiques.

El llenguatge com a sistema de signes

Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística

Segmentació i substitució. Relacions de constituència i relacions d’integració. Relacions de distribució: distribució equivalent, distribució complementària i distribució lliure. Els nivells d’anàlisi lingüística.

Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística

La doble articulació del llenguatge

El concepte de “doble articulació”. Les unitats de primera articulació. Les unitats de segona articulació.

La doble articulació del llenguatge humà

Bibliografia: semiòtica i comunicació

3. L’aspecte biològic del llenguatge

Els sistemes de comunicació animal i els trets de disseny del llenguatge humà

Els sistemes de comunicació animal

L’estudi de la comunicació animal. Les danses de les abelles. Les vocalitzacions de les aus. Les vocalitzacions dels cetacis. La comunicació entre primats. La comunicació entre els primats i els humans. Els animals que imiten els humans.

Els sistemes de comunicació animal

Bibliografia: sistemes de comunicació animal

Els trets de disseny del llenguatge humà

Els trets de disseny de Hockett (1960). Els trets de Thorpe (1972). Les característiques del llenguatge humà.

Els trets de disseny del llenguatge humà

L’origen i l’evolució del llenguatge

Les teories sobre l’origen i l’evolució del llenguatge. El gest. Les vocalitzacions. El registre fòssil. L’evolució cultural i la socialització. La capacitat cognitiva. Les capacitats lingüístiques de l’home primitiu. La selecció de la parla com a mitjà de comunicació.

L’origen i l’evolució del llenguatge

Bibliografia: origen i evolució del llenguatge

Llenguatge i cervell

La neurolingüística. La lateralització del llenguatge. La codificació i descodificació de la parla. La definició dels components lingüístics en el cervell. Les afàsies.

Llenguatge i cervell

Bibliografia: llenguatge i cervell

L’adquisició de la llengua i la facultat de llenguatge

La facultat de llenguatge

La facultat de llenguatge. Els anomenats “nens salvatges”. La hipòtesi del “període crític”.

Gramàtica Universal i gramàtiques de les llengües particulars

L’adquisició de la llengua i la facultat de llenguatge. Gramàtica Universal i gramàtica de les llengües particulars

Bibliografia: adquisició del llenguatge

4. Els criteris de classificació de les llengües

Els criteris de classificació de les llengües

Criteris diacrònics

La perspectiva diacrònica: continuïtat històrica i classificació genètica.

Criteris sincrònics

La perspectiva sincrònica: similitud estructural i classificació tipològica.

Criteris geogràfics

La contigüitat geogràfica i la distribució de les llengües.

Els criteris de classificació de les llengües

Bibliografia: famílies lingüístiques, classificació de llengües, universals i tipologia

Les famílies lingüístiques

El nombre de llengües del món. Les famílies lingüístiques.

Les famílies lingüístiques

Bibliografia: llengües del món

Els universals lingüístics

Els universals lingüístics. Tipus d’universals lingüístics. L’explicació dels universals lingüístics.

Els universals lingüístics

Bibliografia: famílies lingüístiques, classificació de llengües, universals i tipologia


Bloc 2: L’estructura del llenguatge

5. L’estructura fonètica

Llengua oral i llengua escrita

Llengua oral i llengua escrita

El prestigi de la llengua escrita: mites i realitats sobre la llengua escrita. La prioritat de la llengua oral. Arguments que justifiquen la prioritat de la llengua oral.

Llengua oral i llengua escrita

Bibliografia: llengua oral i llengua escrita

Els sistemes de representació gràfica de la llengua

Sistemes bàsics d’escriptura. Tipus de caràcters. El sorgiment de l’escriptura alfabètica.

Sistemes de representació gràfica de la llengua

Bibliografia: sistemes d’escriptura

Les relacions entre sons i grafies. Els alfabets fonètics i la transcripció fonètica

Les relacions entre els sons i les grafies. La transcripció fonètica. Els alfabets fonètics. L’Alfabet Fonètic Internacional.

Les relacions entre sons i grafies - Els alfabets fonètics i la transcripció fonètica

Bibliografia: transcripció fonètica

La producció dels sons de la parla

L’aparell fonador. La respiració. La fonació. L’articulació. La classificació articulatòria dels sons de la parla: mode de sortida de l’aire; estat de la glotis; mode d’articulació; zona d’articulació; la classificació articulatòria de les vocals.

L’aparell fonador

La producció dels sons de la parla: l’aparell fonador

La respiració

La producció dels sons de la parla: la respiració

La fonació

La producció dels sons de la parla: la fonació

L’articulació

La producció dels sons de la parla: l’articulació

La classificació articulatòria dels sons de la parla

Els elements segmentals: la classificació articulatòria dels sons de la parla

Bibliografia: producció dels sons de la parla

Les característiques acústiques dels sons de la parla

l’ona sonora: l’ona simple i l’ona composta. La ressonància i els formants. El model de la font i el filtre. La classificació acústica dels sons de la parla.

Les característiques acústiques dels sons de la parla

Les característiques acústiques dels sons de la parla

La classificació acústica dels sons de la parla

Els elements segmentals: la classificació acústica dels sons de la parla

Bibliografia: característiques acústiques dels sons de la parla

La percepció dels sons de la parla

El procés de l’audició. Els correlats perceptius dels paràmetres acústics.

L’audició

La percepció dels sons de la parla: l’audició

La percepció de la parla

La percepció dels sons de la parla: la percepció

Bibliografia: percepció dels sons de la parla

Els elements suprasegmentals

Els elements suprasegmentals. L’accent. El to. La melodia i l’entonació. Les pauses. la velocitat d’elocució. El ritme.

Els elements suprasegmentals

Bibliograria: elements suprasegmentals

L’accent

Els elements suprasegmentals: l’accent

El to

Els elements suprasegmentals: el to

La melodia i l’entonació

Els elements suprasegmentals: la melodia i l’entonació

Les pauses

Els elements suprasegmentals: les pauses

La velocitat d’elocució

Els elements suprasegmentals: la velocitat d’elocució

El ritme

Els elements suprasegmentals: el ritme

Bibliografia: fonètica general (manuals de lingüística)

Bibliografia: fonètica general (manuals de fonètica)

6. L’estructura fonològica

Fonètica i fonologia

Fonètica i fonologia. Representació fonètica i representació fonològica.

Fonètica i fonologia

Fonema i a·lòfon

Oposicions distintives i no distintives. La noció de fonema. Sons de la parla, fons o a·lòfons.

Fonema i a·lòfon

L’anàlisi fonològica

Els objectius de l’anàlisi fonològica. El mètode de l’anàlisi fonològica: la prova dels parells mínims; la distribució.

L’anàlisi fonològica

Els trets distintius i les classes naturals

Les propietats acústiques de l’ona sonora. Els indicis acústics. Els trets distintius. Els fonemes com a conjunts de trets distintius. Les classes naturals.

Els trets distintius i les classes naturals

Els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)

Els trets distintius de Jakobson i Halle (1956)

Els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)

Els trets distintius de Chomsky i Halle (1968)

Els processos fonològics

Les regles fonològiques. Els processos fonològics: processos d’assimilació; processos que afecten l’estructura sil·làbica; processos de debilitament i de reforç; processos de neutralització.

Els processos fonològics

Bibliografia: l’estructura fonològica

7. L’estructura morfològica

Les unitats de l’anàlisi morfològica

Paraula

Criteris de definició de la paraula

Paraules ortogràfiques. Pausa potencial. Unitat de significat. Distribució. Cohesió interna. Marques fonològiques.

Concepte de paraula

El concepte de paraula

La paraula com a element de referència a la realitat; la paraula com a unitat comunicativa; la paraula com a component del sistema lingüístic.

Concepte de paraula

Classes de paraules

Criteris per a la definició de classes de paraules: riteris morfològics; criteris semàntics; criteris sintàctics.

Classes de paraules: categories variables o invariables; categories pertanyents a sèries obertes o tancades; categories plenes o buides; categories majors o menors.

Concepte de paraula

L’estructura de la paraula

Estructura de la paraula i segmentació. Problemes de segmentació: construccions ambigües; mots parasintètics; morfemes discontinus; sincretisme; formes supletives; clítics.

Estructura de la paraula

Morfema

Morf

Al·lomorf

Morfema zero

Classes de morfemes

Morfemes lliures: paraules amb contingut; paraules funcionals. Morfemes lligats o travats: afixos; bases lligades; contraccions.

Unitats d’anàlisi morfològica

Els processos morfològics

Flexió

Irregularitats de la flexió: formes defectives; formes invariables. Flexió nominal: gènere i nombre. Flexió verbal.

Derivació

Prefixació. Infixació. Sufixació. Reduplicació. Diferències entre flexió i derivació.

Composició

Nucli dels compostos. La classificació dels compostos: compostos que estableixen una relació entre dos termes; compostos que estableixen una relació superior a la dels dos termes. Diferències entre la derivació i la composició. Compostos i sintagmes lliures.

Processos morfològics

Les tipologies morfològiques

Llengües aïllants

Llengües aglutinants

Llengües flexives

Tipologies morfològiques

Bibliografia: l’estructura morfològica

8. L’estructura sintàctica

Gramaticalitat i correcció. Gramàtica descriptiva i gramàtica normativa. Les unitats de l’anàlisi sintàctica. L’estructura sintàctica com a estructura jeràrquica. Categories gramaticals. Categories lèxiques i categories funcionals. Les funcions sintàctiques. Arguments i adjunts. Ordre bàsic dels constituents de l’oració. Tema i rema. Tipologia sintàctica.

Bibliografia: l’estructura sintàctica

9. L’estructura semàntica

Relacions de sentit entre unitats lèxiques. El significat lingüístic intrínsec i la interpretació d’enunciats. Significat del mot i significat de l’oració. La composicionalitat del significat. Relacions estructurals. Contingut proposicional i relacions de sentit entre proposicions. El significat discursiu.

Bibliografia: l’estructura semàntica


Bloc 3: El llenguatge en context

10. La pragmàtica

Comunicació verbal i comprensió d’enunciats. Aspectes cognitius i socials associats amb l’ús del llenguatge. Els actes de parla. Informació explícita i informació implícita en l’ús del llenguatge. Implicatures i màximes de la conversa. Les pressuposicions pragmàtiques. La noció de context. La dixi.

Bibliografia: La pragmàtica

11. La variació lingüística

Diversitat lingüística i variació inherent. Variació en la comunitat lingüística: llengua i dialecte. El concepte de llengua estàndard. Territori i variació dialectal: dialectologia. Grup social i variació sociolectal: significació social del llenguatge. Context i variació situacional: els registres.

Bibliografia: la variació lingüística

12. El canvi lingüístic

L’evolució de les llengües: el canvi lingüístic. Tipus de canvi lingüístic. La variació com a origen del canvi. L’estudi del canvi en curs.

Bibliografia: el canvi lingüístic

13. Llengua i societat

La llengua i la societat: la noció de comunitat lingüística. El contacte de llengües. Multilingüisme, bilingüisme i diglòssia. L’alternança de llengües i el canvi de codi. Pidgins i criolls. Manteniment i substitució d’una llengua. La planificació i la política lingüístiques.

Bibliografia: llengua i societat


Lingüística - Introducció a la lingüística (2011-2012) - Programa
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: