Lingüística Aplicada a la Traducció (2004-2005)
Comentaris a les activitats

Questions generals

Els errors d’ortografia, de normativa i de redacció en català o en castellà no són acceptables en un treball durant la realització del qual es poden consultar diccionaris i gramàtiques.

La redacció d’un treball acadèmic no es fa habitualment en segona persona; no és acceptable, per tant, emprar expressions com ara "si busques... hi trobes..." o "t'explica... et pot donar...".

És aconsellable incloure totes les fonts d’informació consultades en una bibliografia al final del treball. Per saber com fer referència a les fonts, es pot recórrer a les guies sobre la presentació de treballs acadèmics que es recomanen en les indicacions per a realitzar l’activitat.

És recomanable citar les pàgines web seguint els criteris recollits en els documents que es proposen en les indicacions per a realitzar l’activitat.

Els títols de les obres, fins i tot de les obres lexicogràfiques, s’escriuen en lletra cursiva o subratllats.

Segons el DIEC, un plagi és una "part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font". El plagi, des d’un punt de vista legal, atempta contra els drets de propietat intel·lectual de l’autor. Des d’un punt de vista intel·lectual i ètic constitueix una manca de rigor en el treball i, en ocasions, una clara voluntat d’enganyar. Per tant, és del tot imprescindible utilitzar les cometes i esmentar la font quan es cita literalment un text d’un altre autor.

Quan es fa referència a un autor, aquest ha d’aparèixer citat a la bibliografia. Si es tracta d’un autor del qual es parla en una determinada obra i no s’ha consultat directament el treball original, cal indicar-ho. Per exemple: "Com afirma Martí (1999) -citat per Lluch (2000:23) -, el llenguatge...

Les paraules que es fan servir com a exemple o en un ús metalingüístic s’escriuen entre cometes o en lletra cursiva per diferenciar-les de la resta del text.

Si s’inclouen il·lustracions, figures o taules, cal que vagin numerades, que portin un peu en el qual s’indiqui la font i que s’hi faci referència en el text, tal com es pot veure en la majoria dels manuals recomanats. Cal incloure únicament les que són rellevants i directament relacionades amb el text.

En català i en castellà el masculí és el gènere no marcat gramaticalment; això vol dir que el masculí es pot utilitzar per fer referència conjunta al masculí i al femení, i que no cal escriure "els nens i les nenes" o "els pares i les mares".

Els colors en els títols, els enunciats de les preguntes, els subratllats, etc., són molt adequats en una pàgina web o en documents no acadèmics. En els treballs acadèmics la claredat s’assoleix amb una bona redacció i no amb els colors.

Activitat 4

El que s’ha fer servir per a realitzar l’activitat són demostracions de sistemes comercials; per tant, no és un fet criticable que només permetin traduir un determinat nombre de paraules.

Activitat 3

La "correcció" és un criteri extern -determinat per la normativa i les acadèmies de la llengua o institucions equivalents-, mentre que la "gramaticalitat" és un concepte lingüístic relacionat amb la bona formació dels enunciats i amb la competència del parlant.

"María me cosió ordenadamente la chaqueta" es pot considerar agramatical per motius semàntics; "ordenadamente" implica l’existència de diversos objectes, mentre que a l’oració únicament apareix "chaqueta".

En construccions com "A María, le pedí que fuera a verme", "A María" és un element tematitzat o topicalitzat; per aquest motiu, el clític datiu és obligatori.

El "laísmo" s’explica a l’epígraf 3.10.5.c) de l’Esbozo i també a l’entrada "leísmo, loísmo y laísmo" del Vademécum del español urgente de l’Agencia EFE.

"Coser" és un verb transitiu que selecciona únicament un objecte directe; el datiu no és seleccionat pel verb. "Caer" i "caerse" són intransitius; l’objecte indirecte no és un argument directament seleccionat pel verb. "Pedir" és un verb transitiu que requereix un complement directe; el complement indirecte és optatiu: "pidió que fueran a verle".

"Caérsele la cara de vergüenza (a alguien)" és una expressió lexicalitzada amb el complement datiu / indirecte en forma de clític; és agramatical "*caerse la cara de vergüenza (a alguien)"

El pronom que apareix en l’expressió "coser a balazos" és un complement directe. Dues proves clàssiques per a identificar els complements directes són la pronominalització ("lo/la cosió a balazos") y la passiva. Vegeu també l’entrada "coser" al DRAE.

En anglès el verb intransitiu "itch" va acompanyat d’un sintagma nominal subjecte que conté un possessiu per mitjà del qual s’expressa semànticament la relació entre una part i el tot. En català apareix un clític datiu obligatori en comptes del possessiu. Noteu que són agramaticals "*els ulls piquen", "*els ulls piquen a mi", "*els ulls piquen a la Maria". El problema que calia il·lustrar amb exemples és de la possessió inalienable (per exemple, amb les parts del cos)

Consultes al CREA

Consultes al PDL

Activitat 2

Cal incloure a la bibliografia la referència sencera de les obres esmentades en el text com ara el diccionari Redes o el de frases fetes de Seco et al.

No és acceptable plagiar d’una manera més o menys directa els pròlegs dels diccionaris o les presentacions que apareixen als catàlegs a Internet de les llibreries.

Els diccionaris de Cuervo, Moliner i Seco et al. no són diccionaris normatius i, per tant, no informen sobre l’ús correcte de les paraules. L’únic diccionari normatiu per al castellà és el de la Real Academia Española.

Una de les diferències més importants entre el diccionari de Seco et al. i el de Moliner és que el primer ofereix nombrosos exemples documentats, mentre que en el segon els exemples, quan s’inclouen en la definició, són de la pròpia autora.

Un dels avantatges del Diccionari de sinònims de frases fetes és que conté un CD-ROM que permet fer cerques combinant diversos camps.

Activitat 1

El català, el basc i el gallec no són oficials a tot l’Estat Espanyol; són oficials a les Comunitats Autònomes en les quals així ho especifiquen els Estatuts d’Autonomia. En altres països de la Unió Europea es donen situacions semblants.

La llengua oficial dels Països Baixos és el neerlandès.

Bèlgica té com a llengües oficials el francès, el neerlandès i l’alemany.

Finlàndia té com a llengües oficials el finès (o finlandès) i el suec.

Les llengües oficials de Luxemburg són el francès, l’alemany i el luxemburguès.

Segons el DIEC, romanç vol dir "Llengua romànica, esp. nom amb què (per oposició al llatí) designaven llur idioma vulgar les persones que parlaven una llengua romànica". En canvi, les llengües romàniques són, també segons el DIEC, "Llengües sortides del desenvolupament del llatí vulgar: portuguès, espanyol, català, francès, italià, romanès, etc.".

Els noms de les llengües no s’escriuen amb majúscula ni en català ni en castellà.

Lingüística Aplicada a la Traducció (2004-2005) - Comentaris a les activitats
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/ling_trad_03_04/Comentaris_activitats.html
Last updated: 26/5/05 19:09