Lingüística Aplicada a la Traducció (2000-2001)
Programa general

M. Teresa Espinal
Departament de Filologia Catalana

Joaquim Llisterri
Departament de Filologia Espanyola

0. Conceptes generals i prejudicis lingüístics

La diversitat del llenguatge.

¿Hi ha llengües millors i pitjors, primitives i avançades, fàcils i difícils, aspres i dolces, etc.?

1. La naturalesa del llenguatge humà

Aspecte comunicatiu del llenguatge humà. La comunicació lingüística. El llenguatge com a vehicle cultural en el camp de la traducció. Les funcions del llenguatge. El llenguatge humà com a sistema de signes. El signe lingüístic. Relacions d’oposició: paradigmàtiques i sintagmàtiques. La doble articulació del llenguatge humà. Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística.

Aspecte creatiu del llenguate humà. El llenguatge humà com a sistema de coneixement. Llenguatge: activitat i forma.

Aspecte biològic del llenguatge humà. Especificitat biològica del llenguatge humà. l’adquisició del llenguatge. Gramàtica universal i gramàtica particular. Les famílies lingüístiques i els criteris de classificació. Tipologia lingüística i universals lingüístics.

l’organització de la gramàtica.

2. L’estructura fonètica i l’estructura fonològica

Llengua oral i llengua escrita. Sistemes de representació gràfica de la llengua. Les relacions entre sons i grafies. Caracterització articulatòria dels elements segmentals. Els elements suprasegmentals. La transcripció fonètica: els alfabets fonètics.

Les unitats de l’anàlisi fonològica: fonemes i trets distintius.

3. L’estructura morfològica i el significat lèxic

Les unitats de l’anàlisi morfològica: mot, morfema, morf i al·lomorf. Processos morfològics: flexió, derivació i composició.

Les tipologies morfològiques: llengües aïllants, aglutinants i flexives.

Lèxic, lexicó i diccionari.

Relacions de sentit entre unitats lèxiques: antonímia, hiponímia i sinonímia, inversió, polisèmia i homonímia, meronímia, contrastos no binaris, implicació i pressuposició. Significat central i significat perifèric: extensions figuratives.

Camps semàntics o conceptuals i camps lèxics. L’estructuració del lèxic.

Lèxic heretat, lèxic adquirit i lèxic creat. Terminologia.

4. L’estructura sintàctica

Les unitats de l’anàlisi sintàctica: constituent, sintagma, oració. l’estructura sintàctica com a estructura jeràrquica: ordre lineal i ordre estructural.

Categories gramaticals: categories sintàctiques, lèxiques i funcionals. Categories sintàctiques: sintagmes o frases. Categories lèxiques: les parts de l’oració. Categories funcionals: temps, concordança, aspecte, negació, mode, gènere i nombre. Les funcions sintàctiques. Arguments i adjunts.

Ordre bàsic dels constituents de l’oració. Tema i rema: passiva, dislocació, interrogació i focalització.

Tipologia sintàctica.

5. L’estructura semàntica

El significat estrictament lingüístic i la interpretació d’enunciats. Significat del mot i significat de l’oració.

La composicionalitat del significat. Relacions estructurals: relacions temàtiques o de predicació; relacions de modificació i de quantificació.

Contingut proposicional i relacions de sentit: paràfrasi, oposició, contradicció, anomalia, ambigüitat i vaguetat.

El significat discursiu. Relacions interoracionals. La noció de coherència. La formació del text.

6. L’actuació lingüística

Comunicació verbal i comprensió d’enunciats. Aspectes cognitius i socials associats amb l’ús del llenguatge.

Els actes de parla.

Informació explícita i informació implícita en l’ús del llenguatge. Implicatures i pressuposicions. Implicacions lògiques i implicacions pragmàtiques.

La noció de context. La dixi. El context i la noció d’entorn cognoscitiu. El problema de l’accessibilitat. Context i traducció: el treball de documentació. l’estoc de coneixements del traductor-intèrpret.

7. La variació lingüística

Variació en la comunitat lingüística: llengua, dialecte, subdialecte i idiolecte.

La variació estilística i els registres lingüístics. La variació social. La variació històrica. La variació geogràfica.

Llengua estàndard. Llengua oficial. Traducció i normalització lingüística.

Llengua franca i llengua criolla.

8. La traducció

Traducció intralingüística i traducció interlingüística. Llengua font i llengua terminal. Traducció: fase interpretativa i fase comunicativa. La doble interpretació en el procés de traducció: la interpretació del traductor i la del receptor final del missatge. Procés de transcodificació: codi. Procés de traducció: context. Unitat del procés de traducció: el discurs vs. la forma proposicional.

El problema de l’equivalència: contingut, estil i aspectes formals. Correspondència formal i equivalència dinàmica. Traducció i pertinència.

Tipus de discurs teòric sobre la traducció: funcional (Mounin), textual (Catford, Delisle), pragmàtic (Gutt), semiòtic (Ljudskanov), etnolingüístic (Nida) i psicolingüístic (Seleskovitch, Lederer).

Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
Last updated: 9.09.00 15:43