3. La producció dels sons de la parla

Fonètica (2010-2011)

Joaquim Llisterri


La producció dels sons de la parla

Les etapes en la producció de la parla

Aspectes neurofisiològics

Àrees del cervell relacionades amb la producció de la parla. Activitat cerebral i producció de la parla. Sistema nerviós central i sistema nerviós perifèric. Nervis sensorials i nervis motors. Les neurones: dendrites, cos cel·lular i àxon. Conducció dels impulsos nerviosos: la sinapsi. Unitats motrius.

Els mecanismes subglòtics i la respiració

Anatomia de la caixa toràctica. Estructura òssia i musculatura. El cicle de la respiració: inspiració i expiració. Mecanisme respiratori: paper del diafragma i dels intercostals en l’eixamplament de la cavitat toràctica; les relacions volum - pressió en l’entrada i sortida d’aire dels pulmons. La respiració en la producció de la parla.

La fonació: laringe i cordes vocals

Anatomia de la laringe: els cartílags, la musculatura i la cavitat laríngia. La funció biològica de la laringe. El moviment de les cordes vocals: abducció i addució; canvis de longitud i de gruix de les cordes vocals. La teoria mioelàstica-aerodinàmica de la fonació. Els polsos glotals. Tipus de fonació, registres vocals i qualitat de la veu.

L’articulació: el tracte vocal

Les cavitats supraglòtiques: cavitat faríngia, cavitat bucal i cavitat nasal. Els articuladors: llavis, músculs facials, incisives, paladar, faringe, mandíbula, llengua. Llocs d’articulació segons els articuladors superiors: labial, dental, alveolar (prealveolar i postalveolar), palatal (prepalatal i postpalatal), velar (velar i uvular), faringal i glotal. Llocs d’articulació segons la llengua: apical, laminar, dorsal (anterior i posterior) i radical.

Mètodes d’estudi de la producció de la parla

L’estudi de l’activitat neuromuscular: electromiografia (EMG). L’estudi de la respiració: registre de la pressió de l’aire (manòmetre), registre del corrent d’aire (pneumotacògraf) i registre de la dinàmica pulmonar (espiròmetre i pletismògraf).

L’estudi de l’activitat laríngia: laringoscopi, estroboscopi, electroglotografia, fotoelectroglotografia, electrolaringografia i filmació per transmissió per fibra òptica (fibroscopi).

L’estudi de l’articulació: radiologia i cineradiologia, cinefluorografia, palatografia i electropalatografia, mètodes fotoelèctrics i transductors de pressió i mètodes per ressonància magnètica (articulògraf).

Models de producció de la parla

El control de la producció. La preplanificació en la producció de la parla. Els errors de producció com a prova de la preplanificació. La programació i regulació del control motor. Els mecanismes de retroalimentació (feedback): feedback cinestèsic i feedback auditiu.

La producció de la parla com a activitat teleològica. Plasticitat, economia i adaptabilitat en el gest articulatori. La compensació articulatòria.

La variabilitat articulatòria. Variació interlocutor i variació intralocutor. Els factors de variació en la producció de la parla: individuals, de producció, contextuals i sociolingüístics. La coarticulació. Limitacions a la variació: la pronunciabilitat.

Models de producció de la parla. Models lingüístics basats en la classificació articulatòria dels sons. Models neurofisiològics. La teoria de l’acció i l’enfocament de l’articulació com a activitat motriu. La relació entre les unitats lingüístiques i el gest articulatori en els principals models de producció.


Fonètica (2010-2011) - Tema 3: La producció dels sons de la parla
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/phonetics/Fonetica_2010/Guio_3_Fonetica_10_11.html
Last updated: 22/10/12 15:29