Tipologia fonètica: elements suprasegmentals


Tipologia fonètica: treballs específics sobre elements suprasegmentals


L’ús de la freqüència fonamental a les llengües del món

❯ La freqüència fonamental

Mitjançant les variacions en el temps de la freqüència fonamental es codifiquen dos tipus d’informació lingüística:

«To summarize, variations in pitch are used in a number of different ways. In the first place, they convey nonlinguistic information about the speaker’s emotional state and, to some extent, personal physiological characteristics. Second, in all languages, differences in pitch convey one or more kinds of linguistic information. The linguistic uses of pitch are intonation (the distinctive pitches in a phrase), which in all languages conveys information about the syntactic components of the utterance, and tone (the distinctive pitches within a word), which may convey both lexical information about the meaning of the word and the grammatical function of the word. Within tone languages, the tones can be divided into contour tones, which require the specification of a change in pitch within the syllable, and target tones, in which only a single target height needs to be specified for each syllable, the pitch changes within a syllable being regarded as simply the result of putting syllables together to form a sentence» (p. 259–260).

Ladefoged, P. i Johnson, K. (2015). A course in phonetics (7a ed.). Cengage Learning. https://linguistics.berkeley.edu/acip/
Peter Ladefoged
Peter Ladefoged (1925–2006)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (2010, 6 de maig). Remembering Peter Ladefoged. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/people/ladefoge/Remember/Index.htm)
(Font de la imatge: Keith Johnson. (s. d.). University of California Berkeley, Department of Linguistics. http://linguistics.berkeley.edu/~kjohnson/)

El to

❯ El to

En les llengües tonals es donen contrasts fonològics com a resultat dels canvis en la freqüència fonamental en les síŀlabes. Aquests canvis es perceben com a variacions en l’alçada tonal (en anglès, pitch).

Contrasts tonals en les llengües del món

Ladefoged, P. i Johnson, K. (2015). A course in phonetics (7a ed.). Cengage Learning. https://linguistics.berkeley.edu/acip/

Peter Ladefoged
Peter Ladefoged (1925–2006)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (2010, 6 de maig). Remembering Peter Ladefoged. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/people/ladefoge/Remember/Index.htm)
(Font de la imatge: Keith Johnson. (s. d.). University of California Berkeley, Department of Linguistics. http://linguistics.berkeley.edu/~kjohnson/)

Contrasts entre dos tons

Akan

Contrast entre un to alt i un to baix en akan.

Akan. (2008, 29 de desembre). A The UCLA Phonetics Lab archive. University of California Los Angeles, Department of Linguistics. http://archive.phonetics.ucla.edu/Language/AKA/aka.html

Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). Language Akan. A PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org/languages/akan1250

Contrasts entre tres tons

Tons en ibibio
To alt + to alt
To baix + to alt
To alt + to descendent
To baix + to descendent
To alt + to baix
To baix + to baix

Contrasts entre to alt, to baix i to descendent en ibibio.

Ladefoged, P. i Johnson, K. (2015). Ibibio. A course in phonetics (7a ed.). Cengage Learning. https://linguistics.berkeley.edu/acip/appendix/languages/ibibio/ibibio.html

Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). Language Ibibio. A PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org/languages/ibib1240

Contrasts entre quatre tons

Tons del xinès mandarí

Contrasts entre to alt pla, to alt ascendent, to baix descendent-ascendent i to alt descendent en xinès mandarí.

Ladefoged, P. i Johnson, K. (2015). Mandarin Chinese tones. A course in phonetics (7a ed.). Cengage Learning. https://linguistics.berkeley.edu/acip/course/chapter10/chinese/chinese.html

Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). Language Mandarin Chinese. A PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org/languages/mand1415

Contrasts entre cinc tons

Tons en tai
Baix descendent
Alt descendent
Alt ascendent
Baix descendent ascendent
Mitjà descendent

Contrasts entre to baix descendent, to alt descendent, to alt ascendent, to baix descendent ascendent i to mitjà descendent en tai.

Ladefoged, P. i Johnson, K. (2015). Thai tones. A course in phonetics (7a ed.). Cengage Learning. https://linguistics.berkeley.edu/acip/course/chapter10/thai/thai.html

Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). Language Thai. A PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org/languages/thai1261

Contrasts entre sis tons

Tons en xinès cantonès

Contrasts entre to alt pla, to mitjà pla, to baix pla, to baix descendent, to baix alt i to baix mitjà en xinès cantonès.

Ladefoged, P. i Johnson, K. (2015). The tones of Cantonese. A course in phonetics (7a ed.). Cengage Learning. https://linguistics.berkeley.edu/acip/appendix/languages/cantonese/cantonese.html

Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). Language Yue Chinese. A PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org/languages/yuec1235

La interacció entre el to i l’accent

Les variacions temporals de la freqüència fonamental aporten informació tant sobre el to com sobre l’accent.

L’accent també es manifesta mitjançant variacions de la durada i de l’amplitud, que interaccionen amb la freqüència fonamental, de manera que es poden donar compensacions entre paràmetres acústics.

«As in many other languages, F0, duration, and amplitude are acoustic correlates of stress in Mandarin (Kratochvil, 1969). … stress affects both F0 and duration properties of tones. F0 highs become higher, and to a lesser extent, lows become lower (Shen, 1990; Shih, 1988). … Durations are longer for stressed tones; tones short enough in duration to make identification difficult may be perceived as completely unstressed and toneless (Lin, 1985). These general findings have contributed to an understanding of how acoustic parameters vary as a function of stress level. The intonational level only appears to impose constraints on F0 while stress employs both F0 and duration» (p. 214–215).

Jongman, A., Wang, Y., Moore, C. B. i Sereno, J. A. (2006). Perception and production of Chinese tones. A P. Li, L. H. Tan, E. Bates i O. J. L. Tzeng (Ed.), The handbook of East Asian psycholinguistics: Vol. 1. Chinese (p. 209–217). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511550751.020
(Font de la imatge: Phonetics & Psycholinguistics Laboratory. (s. d.). Allard Jongman, Ph.D. The University of Kansas. https://kuppl.ku.edu/allard-jongman)
(Font de la imatge: Yue Wang. (s. d.). Simon Fraser University. http://www.sfu.ca/people/yuew.html)
(Font de la imatge: Moore, C. B. (s. d.). Corinne Moore [Perfil a LinkedIn]. LinkedIn. Consultat el 29 de setembre de 2020, a https://www.linkedin.com/in/corinne-moore-b812a72/)
(Font de la imatge: Phonetics & Psycholinguistics Laboratory. (s. d.). Joan A. Sereno. The University of Kansas. http://kuppl.ku.edu/joan-sereno)
«Evidence for stress also emerged for tone languages, ranging from those with more canonical one-to-one mappings between syllables and tones, e. g. Thai and Pirahã, to those with more limited tone, i. e. pitch accentual, systems, e. g. Basque and Swedish. Not surprisingly, in languages with lexical tone contrasts, F0 typically played a subservient role in signaling stress» (p. 8).

Gordon, M. K. i Roettger, T. B. (2017). Acoustic correlates of word stress: A cross-linguistic survey. Linguistics Vanguard, 3(1), Article 20170007. https://doi.org/10.1515/lingvan-2017-0007
(Font de la imatge: Matthew Gordon. (s. d.). University of California Santa Barbara, Department of Linguistics. http://gordon.faculty.linguistics.ucsb.edu)
(Font de la imatge: Timo B. Roettger. (s. d.). https://timo-roettger.weebly.com)

Tipologia fonètica: treballs específics sobre el to

L’entonació

❯ L’entonació

«the study of intonation from a cross-linguistic perspective and thus also intonational typology has been hampered by a number of factors:
First, intonation is a complex phenomenon. In contrast to other phonological features which differentiate between meaning, intonation in itself can be considered meaningful, for example when a specific intonation contour is assigned meaning such as a falling intonation for ‘statement’ or ‘completeness’. Also, intonational distinctions are often gradient rather than discrete and go together with gradience in meaning, such as expansion of the pitch range as a sign of greater involvement.
Second, descriptive data on intonation have been felt to be mainly dependent on native speakers both because of the difficulties associated with perceiving and transcribing intonation and because ‘non-native speakers of a language, even with phonetic training and a good ear for pitch, are almost always unaware of many of the nuances in meaning, and often even of the correctness, of intonation patterns’ (Cruttenden 1997:139).
Third, partly because of these difficulties, a language-independent transcription system for intonation, comparable to the International Phonetic Alphabet for segments, has long been lacking …
Fourth, Fox (1995, 1999, 2000) doubts the feasibility of a typology of intonation because he sees those intonational differences that are significant enough to be potentially of typological status as depending on the word-prosodic characteristics of the languages concerned, such as tone or accent. For him, a typology of intonation will be a mere reflection of these broader prosodic differences. In this view, intonational typology would not justify investigation independent of word-prosodic systems» (p. 877–878).

Zerbian, S. (2010). Developments in the study of intonational typology. Language and Linguistics Compass, 4(9), 874–889. https://doi.org/10.1111/j.1749-818x.2010.00233.x
(Font de la imatge: Institute of Linguistics. (s. d.). Sabine Zerbian. University of Stuttgart. https://www.ling.uni-stuttgart.de/en/institute/team/Zerbian-00002/)
«Relative to tone, the typological study of intonation is in its infancy. Most detailed accounts of intonation systems are based on languages of Europe and widely spoken languages of Asia such as Mandarin, Japanese, and Korean. Encouragingly, however, there has been a recent explosion of papers devoted to intonation in individual languages, compilations of intonation studies of multiple languages (e.g. Hirst and Di Cristo 1998, Jun 2005b, 2014), and overviews of the current state of intonation research (e.g. Ladd 1996, Gussenhoven 2004). This new wave of research represents a notable advancement from earlier work in that it typically relies on acoustic analysis (if not quantitative, at least qualitative) rather than merely on impressionistic judgments» (p. 243–244).

Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001
(Font de la imatge: Matthew Gordon. (s. d.). University of California Santa Barbara, Department of Linguistics. http://gordon.faculty.linguistics.ucsb.edu)

Les inflexions finals en els patrons melòdics

❯ Els patrons melòdics

Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001

(Font de la imatge: Matthew Gordon. (s. d.). University of California Santa Barbara, Department of Linguistics. http://gordon.faculty.linguistics.ucsb.edu)

Estudi centrat en la mostra de 100 llengües que es troba al World Atlas of Language Structures Online i en la inflexió final dels patrons melòdics de tres modalitats oracionals.

Inflexions finals

Percentatge d’inflexions finals ascendents (Rise) i descendents (Fall) en tres modalitats oracionals (Statement = Enunciativa; Polar Q = Interrogativa absoluta; Info Q = Interrogativa pronominal) segons una mostra de 100 llengües del World Atlas of Language Structures Online.

Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001

En les oracions declaratives predominen les inflexions finals descendents, que es poden relacionar amb el fenomen conegut com a ‘declinació’.

Preferència per les inflexions finals ascendents en les interrogatives absolutes.

Tendència a presentar inflexions finals descendents en les interrogatives pronominals.

Excepcions a la tendència general

«Contrary to the dominant cross-linguistic pattern, Chickasaw speakers usually end a statement with a final rise in fundamental frequency. In fact, the highest fundamental frequency in a Chickasaw statement typically occurs on the final syllable … both wh- and yes/no- questions in Chickasaw end in a pitch fall» (p. 305–306).

Gordon, M. K. (2005). Intonational phonology of Chickasaw. A S.-A. Jun (Ed.), Prosodic typology: The phonology of intonation and phrasing (p. 301–330). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199249633.003.0011
(Font de la imatge: Matthew Gordon. (s. d.). University of California Santa Barbara, Department of Linguistics. http://gordon.faculty.linguistics.ucsb.edu)
Inflexions finals en chickasaw

Inflexió final ascendent en l’enunciativa «Haliːli» (‘ell/ella ho toca’) i inflexió final ascendent en la darrera paraula de la interrogativa «[Kataːt] maliːli» (‘[Qui] està corrent?’) en chickasaw.

Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001

Inflexió final ascendent en chickasaw

Inflexió final ascendent en l’enunciativa [maˌliˑˈli] (‘ell/ella corre’) pronunciada per una parlant femenina de chickasaw.

Gordon, M. K. (2005). Intonational phonology of Chickasaw. A S.-A. Jun (Ed.), Prosodic typology: The phonology of intonation and phrasing (p. 301–330). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199249633.003.0011

Inflexió final descendent en chickasaw

Inflexió final descendent en l’interrogativa [ˈmallita] (‘ell/ella salta?’) pronunciada per una parlant femenina de chickasaw.

Gordon, M. K. (2005). Intonational phonology of Chickasaw. A S.-A. Jun (Ed.), Prosodic typology: The phonology of intonation and phrasing (p. 301–330). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199249633.003.0011

Tipologia fonètica: treballs específics sobre l’entonació

tornar al principi

Les manifestacions fonètiques de l’accent en les llengües del món

❯ L’accent

Els correlats acústics de l’accent lèxic

Gordon, M. K. i Roettger, T. B. (2017). Acoustic correlates of word stress: A cross-linguistic survey. Linguistics Vanguard, 3(1), Article 20170007. https://doi.org/10.1515/lingvan-2017-0007

Gordon, M. K. i Roettger, T. B. (2018, 18 d’abril). Studies on acoustic correlates of word stress: An online corpus. OSF. https://doi.org/10.17605/OSF.IO/9R2CD

(Font de la imatge: Matthew Gordon. (s. d.). University of California Santa Barbara, Department of Linguistics. http://gordon.faculty.linguistics.ucsb.edu)
(Font de la imatge: Timo B. Roettger. (s. d.). https://timo-roettger.weebly.com)

Característiques de la base de dades

Treball basat en 85 publicacions sobre els correlats acústics de l’accent lèxic en 76 llengües o variants que pertanyen a 26 famílies lingüístiques.

Predomini d’estudis sobre llengües indoeuropees.

Famílies lingüístiques considerades a Gordon i Roettger (2018)

Famílies lingüístiques considerades a Gordon i Roettger (2018).

Llisterri, J. (2020, 2 de juliol). Algunos problemas metodológicos en el estudio de la producción y de la percepción del acento léxico [Conferència]. Instituto de Línguas, Universidade Federal de São Carlos, São Carlos, Brasil [Google Meet]. http://liceu.uab.cat/~joaquim/phonetics/UFSCar_20/UFSCar_20.html

Predomini d’estudis sobre l’anglès.

Llengües indoeuropees considerades a Gordon i Roettger (2018)

Llengües indoeuropees considerades a Gordon i Roettger (2018).

Llisterri, J. (2020, 2 de juliol). Algunos problemas metodológicos en el estudio de la producción y de la percepción del acento léxico [Conferència]. Instituto de Línguas, Universidade Federal de São Carlos, São Carlos, Brasil [Google Meet]. http://liceu.uab.cat/~joaquim/phonetics/UFSCar_20/UFSCar_20.html

Dades procedents d’entre un i 10 parlans en la majoria d’estudis, amb un predomini dels estudis basats en un únic parlant.

Nombre de parlants en els estudis recollits a Gordon i Roettger (2018)

Nombre de parlants en els estudis recollits a Gordon i Roettger (2018).

Llisterri, J. (2020, 2 de juliol). Algunos problemas metodológicos en el estudio de la producción y de la percepción del acento léxico [Conferència]. Instituto de Línguas, Universidade Federal de São Carlos, São Carlos, Brasil [Google Meet]. http://liceu.uab.cat/~joaquim/phonetics/UFSCar_20/UFSCar_20.html

Majoria d’estudis basats en un corpus d’entre una i 40 paraules diferents.

Nombre de paraules analitzades en els estudis recollits a Gordon i Roettger (2018)

Nombre de paraules analitzades en els estudis recollits a Gordon i Roettger (2018).

Llisterri, J. (2020, 2 de juliol). Algunos problemas metodológicos en el estudio de la producción y de la percepción del acento léxico [Conferència]. Instituto de Línguas, Universidade Federal de São Carlos, São Carlos, Brasil [Google Meet]. http://liceu.uab.cat/~joaquim/phonetics/UFSCar_20/UFSCar_20.html

Predomini d’estudis basats en la lectura (parla de laboratori).

Estils de parla en els estudis recollits a Gordon i Roettger (2018)

Estils de parla en els estudis recollits a Gordon i Roettger (2018).

Llisterri, J. (2020, 2 de juliol). Algunos problemas metodológicos en el estudio de la producción y de la percepción del acento léxico [Conferència]. Instituto de Línguas, Universidade Federal de São Carlos, São Carlos, Brasil [Google Meet]. http://liceu.uab.cat/~joaquim/phonetics/UFSCar_20/UFSCar_20.html

Predomini d’estudis en què les paraules analitzades apareixen en enunciats metalingüístics del tipus «Dic la paraula _____ » o «Dic la paraula _____ dos cops / baixet / lentament», etc.

Context en què aparaixen les paraules analitzades en els estudis recollits a Gordon i Roettger (2018)

Context en què aparaixen les paraules analitzades en els estudis recollits a Gordon i Roettger (2018).

Llisterri, J. (2020, 2 de juliol). Algunos problemas metodológicos en el estudio de la producción y de la percepción del acento léxico [Conferència]. Instituto de Línguas, Universidade Federal de São Carlos, São Carlos, Brasil [Google Meet]. http://liceu.uab.cat/~joaquim/phonetics/UFSCar_20/UFSCar_20.html

Limitacions derivades de la diversitat dels corpus, dels paràmetres mesurats i de les metodologies emprades en els estudis analitzats.

Resultats de l’anàlisi de la base de dades

❯ Els correlats acústics de l’accent

Correlats acústics de l’accent

Nombre d’estudis en què els correlats acústics mesurats marquen la presència d’accent lèxic (barres negres) o no marquen la presència d’accent lèxic (barres grises); les barres blanques indiquen que els paràmetres acústics no es van mesurar en els estudis analitzats. Duration = durada; f0 = freqüència fonamental; intensity = energia sonora; formants = formants de les vocals; spectral tilt = pendent espectral.

Gordon, M. K. i Roettger, T. B. (2017). Acoustic correlates of word stress: A cross-linguistic survey. Linguistics Vanguard, 3(1), Article 20170007. https://doi.org/10.1515/lingvan-2017-0007

La durada de la vocal o de la consonant marca l’accent lèxic en 85 (/100) estudis corresponents a 65 (/72) llengües.

La freqüència fonamental (f0) és una marca de l’accent en 46 (/63) llengües, al menys en un dels estudis analitzats per a la llengua.

Les mesures relacionades amb l’energia sonora i independents de la freqüència permeten distingir l’accent en 39 (/52) llengües.

En 16 (/19) llengües la relació entre energia sonora i freqüència (pendent espectral) marca l’accent.

La freqüència del primer o del segon formant de les vocals distingeix les vocals accentuades de les inaccentuades a 25 (/29) llengües.

En 6 (/11) llengües la freqüència fonamental és la marca més consistent de l’accent lèxic, mentre que en 5 (/11) la durada permet predir la presència d’accent lèxic.

«Results of a survey of 110 studies of 75 languages indicate that a large number of parameters potentially signal stress, including duration (not just of the vowel but also the onset consonant), various F0 features, overall intensity, assorted frequency-weighted measures of intensity, and vowel formant frequencies. Studies vary considerably in which subset of these potential stress correlates are examined, making it difficult to establish which ones are most consistently cues to stress. Statistically, duration was the most reliable exponent of stress across languages, although all of the measured parameters succeeded in differentiating stress in the majority of languages for which they were assessed» (p. 8).

Gordon, M. K. i Roettger, T. B. (2017). Acoustic correlates of word stress: A cross-linguistic survey. Linguistics Vanguard, 3(1), Article 20170007. https://doi.org/10.1515/lingvan-2017-0007
(Font de la imatge: Matthew Gordon. (s. d.). University of California Santa Barbara, Department of Linguistics. http://gordon.faculty.linguistics.ucsb.edu)
(Font de la imatge: Timo B. Roettger. (s. d.). https://timo-roettger.weebly.com)

Tipologia fonètica: treballs específics sobre l’accent

tornar al principi

La classificació rítmica de les llengües

❯ El ritme

En la classificació tradicional, proposada per Pike (1945), es distingeixen dos tipus de llengües segons el ritme:

En realitat, no es tracta d’una dicotomia; aquesta divisió cal interpretar-la com un contínuum entre dos extrems.

«As is well-known, the classical isochrony hypothesis has been invalidated on empirical grounds. Starting in the 1970s, acoustic measurements carried out with different languages proved that in the alleged syllable-timed languages the duration of syllables varies according to the number of their segments, as much as in the alleged stress-timed languages the duration of feet varies according to the number of their syllables (cf. the research overview in Auer and Uhmann 1988: 219–237)» (p. 55).

Schmid, S. (2012). Phonological typology, rhythm types and the phonetics-phonology interface: A methodological overview and three case studies on Italo-Romance dialects. A A. Ender, A. Leemann i B. Wälchli (Ed.), Methods in contemporary linguistics (p. 45–68). de Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110275681.45
(Font de la imatge: Institut für Computerlinguistik. (2020, 7 de setembre). Stephan Schmid, Prof. Dr. Universität Zürich. https://www.cl.uzh.ch/de/people/team/phonetics/schmid.html)

Llengües de compàs siŀlàbic

Llengües siŀlàbicament compassades, llengües de ritme siŀlàbic, llengües d’isocronia siŀlàbica, syllable-timed languages.

La unitat rítmica és la síŀlaba.

El ritme ve marcat pel nombre de síŀlabes en una unitat de temps.

Les síŀlabes tendeixen a presentar la mateixa durada, tot i que les accentuades poden durar més que les inaccentuades: tendència a la isocronia siŀlàbica.

Lectura d’«El viento norte y el sol» (Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M. i Carrera, J. (2003). Castilian Spanish. Journal of the International Phonetic Association, 33(2), 255–259. https://doi.org/10.1017/S0025100303001373) sense modificacions.

Lectura d’«El viento norte y el sol» (Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M. i Carrera, J. (2003). Castilian Spanish. Journal of the International Phonetic Association, 33(2), 255–259. https://doi.org/10.1017/S0025100303001373) amb isocronia siŀlàbica. La durada de les síŀlabes s’ha modificat de manera que totes les síŀlabes presentin la mateixa durada mitjançant l’script function_createIsochronousSpeech.praat per al programa Praat creat per Volker Dellwo.

La durada dels intervals entre accents depèn del nombre de síŀlabes inaccentuades que hi hagi entre accent i accent.

«each unstressed syllable is likely to be sharp cut, with a measured beat on each one; this recurrent syllable prominence, even though the stressed syllable might be extra strong and extra long, gives a «pattering» effect. The type might be called a SYLLABLE-TIMED rhythm unit» (p. 35).

Pike, K. L. (1945). The intonation of American English. University of Michigan Press.
(Font de la imatge: SIL International. (2020). Kenneth L. Pike (1912–2000). https://www.sil.org/about/klp/kenneth-l-pike)

Llengües de compàs accentual

Llengües accentualment compassades, llengües de ritme accentual, llengües d’isocronia accentual, stress-timed languages.

La unitat rítmica és l’accent.

Les síŀlabes accentuades tendeixen a aparèixer a intervals regulars: tendència a la isocronia accentual.

El ritme ve marcat per les síŀlabes accentuades.

La durada de les síŀlabes inaccentuades tendeix a reduir-se i ajustar-se per a mantenir el mateix interval temporal entre síŀlabes accentuades.

La diferència entre síŀlabes accentuades i inaccentuades és molt més marcada que en les llengües de compàs siŀlàbic.

«The tendency toward uniform spacing of stresses in material which has uneven number of syllables within its rhythm groups can be achieved only by destroying any possibility of even time spacing of syllables. Since the rhythm units have different number of syllables, but a similar time value, the syllables of the longer ones are crushed together, and pronunced very rapidly, in order to get them pronounced at all, within that time limitation. … Because its lenght is largely dependent upon the presence of one strong stress, rather than upon the specific number of its syllables, it may conveniently be labelled a STRESS-TIMED rhythm unit» (p. 34–35).

Pike, K. L. (1945). The intonation of American English. University of Michigan Press.
(Font de la imatge: SIL International. (2020). Kenneth L. Pike (1912–2000). https://www.sil.org/about/klp/kenneth-l-pike)

Llengües de compàs moraic

Mora

Del llatí mora, morae: ‘tardança’, ‘demora’.

Unitat de mesura temporal emprada tradicionalment en els estudis sobre mètrica.

Unitat més gran que un segment i típicament menor que una síŀlaba.

Totes les mores tenen la mateixa durada.

En mètrica clàssica, una mora té una durada equivalent a la d’una síŀlaba breu; una síŀlaba llarga té la durada equivalent a dues mores.

«A mora is a unit of timing. Each mora takes about the same length of time to say. The most common type of Japanese mora is formed by a consonant followed by a vowel. Japanese words such as [kakemono] ‘scroll’ and [su̥kijaki] ‘beefstew’ each consist of four morae of this type. Note that in the latter word, the high vowel /u/ is voiceless because it occurs between two voiceless consonants, but it still takes about the same length of time to say as do the vowels in the other syllables. Another type of mora is a vowel by itself, as in the word [iki] ‘breath’. This word has two morae, each of which takes about the same length of time to say. A consonant cannot occur after a vowel within a mora, but it too can form a mora by itself. The word [nippoŋ] ‘Japan’ must be divided into four morae [ni p po ŋ]. Although it has only two vowels, it takes almost the same length of time to say [nippoŋ] as it does to say [kakemono] or [su̥kijaki]» (p. 251).

[kakemono]
[su̥kijaki]
[nippoŋ]
Ladefoged, P. i Johnson, K. (2015). A course in phonetics (7a ed.). Cengage Learning. https://linguistics.berkeley.edu/acip/
Peter Ladefoged
Peter Ladefoged (1925–2006)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (2010, 6 de maig). Remembering Peter Ladefoged. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/people/ladefoge/Remember/Index.htm)
(Font de la imatge: Keith Johnson. (s. d.). University of California Berkeley, Department of Linguistics. http://linguistics.berkeley.edu/~kjohnson/)

En les llengües de compàs moraic, el ritme ve marcat per la mora.

Tipologia fonètica: treballs específics sobre el ritme

tornar al principi

Tipologia fonètica: treballs específics sobre elements suprasegmentals


Tipologia fonètica: elements suprasegmentals
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Darrera actualització: