Experiències de col·laboració amb empreses en l'àmbit de les humanitats

Joaquim Llisterri

Departament de Filologia Espanyola
Universitat Autònoma de Barcelona
Joaquim.Llisterri@uab.es
http://liceu.uab.cat/~joaquim

Fòrum de la Recerca, "Com fer convenis de col·laboració entre la UAB i les empreses. Què poden aprendre de l’experiència?", Universitat Autònoma de Barcelona, 22 d’octubre de 1997


1. Introducció
2. Presentació del grup
3. Les experiències del Grup en contactes amb empreses
4. Valoració general dels contractes amb empreses
5. Oportunitats per a les humanitats
6. Conclusions
7. Referències


1. Introducció

Aquest treball té com a objectiu presentar les experiències de col·laboració amb empreses d’un grup de recerca de l'àmbit de les humanitats - el Grup de Fonètica del Seminari de Filologia i Informàtica del Departament de Filologia Espanyola de la UAB - per tal d’intentar fer veure que, contràriament a algunes idees tradicionals, la recerca sovint qualificada com "de lletres", amb totes les connotacions que això suposa, pot ésser rellevant en la realització d’aplicacions pràctiques amb interès comercial 1.

En primer lloc, i per tal de valorar més adequadament les experiències que es descriuen, es presenta de manera breu el Grup i el seu context acadèmic. La segona part del treball es dedica a descriure els treballs portats a terme des de 1992 ençà mitjançant contractes amb empreses. La valoració dels aspectes positius i menys positius d’aquestes tasques porta a les consideracions més generals de l’apartat 4 i, finalment, es conclou amb algunes reflexions sobre les perspectives que les indústries de la llengua i la societat de la informació poden obrir als grups d'humanitats.

2. Presentació del grup

2.1. El Seminari de Filologia i Informàtica

El Seminari de Filologia i Informàtica (SFI) és un grup de recerca del Departament de Filologia Espanyola que des de 1992 gaudeix de la condició d'ANE. Els motius de la seva constitució foren, per una banda, la necessitat d’aprofitar conjuntament el recursos disponibles per part dels investigadors que utilitzen eines informàtiques en la recerca filològica i lingüística en el Departament i, per una altra, establir la coordinació entre diverses línies de treball amb característiques comunes. Des del seu inici, el SFI ha estat dirigit pel Dr. José Manuel Blecua i ha estat format per tres grups que, d’acord amb els objectius del Seminari, comparteixen la necessitat d’un suport informàtic per a les seves investigacions: el Grup de Lexicografia i Diacronia - l'àmbit de treball del qual són els diccionaris i la història de la llengua- , el Grup "Prolope" - dedicat a l’edició electrònica de les obres de Lope de Vega - i el Grup de Fonètica 2 .

2.2. El Grup de Fonètica

El Grup de Fonètica és, per tant, part del Seminari de Filologia i Informàtica del Departament de Filologia Espanyola i es dedica, essencialment, a l’estudi de la comunicació oral des de la perspectiva de la lingüística. El seu àmbit de treball es centra en la producció, la transmissió i la percepció de la parla, amb un interès no només pels aspectes teòrics, sinó també per les aplicacions a les tecnologies, l’adquisició de segones i terceres llengües i la patologia del llenguatge 3.

En aquests moments (octubre de 1997) participen en les activitats del Grup de Fonètica un total de 12 investigadors (1 Catedràtic d'Escola Universitària, 2 Titulars d'Universitat, 1 Titular d'Escola Universitària, 5 professors associats, 1 becari del programa FPI del Ministeri d'Educació i Cultura, 1 becari del programa FPI de la Generalitat de Catalunya i 1 becari del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística de la Generalitat de Catalunya) i 6 estudiants de tercer cicle.

Com a infrastructura informàtica, el Grup disposa de 2 estacions de treball SunSparc, 2 ordinadors Macintosh (IIcx, IIvx) i 4 ordinadors PC (386, 486), equipats amb diversos programes especialitzats per a l’anàlisi acústica i la síntesi de la parla. Hom compta també amb equips de reproducció de so i amb les instal·lacions del Laboratori de Fonètica de la UAB, en les quals és possible realitzar enregistraments de bona qualitat.

Com s’ha indicat anteriorment, el treball del Grup de Fonètica es centra en tot allò que es relaciona amb la llengua parlada. Tot i així, es manté un interès especial en certes línies de recerca concretes com són la descripció fonètica dels estils de parla, la prosòdia, els corpus orals, la caracterització fonètica del bilingüisme i dels processos d’adquisició dels sons de segones i terceres llengües i, naturalment, les tecnologies de la parla, àrea en la qual es centren majoritàriament les col·laboracions amb empreses que es descriuen a continuació.

3. Les experiències del Grup en contractes amb empreses

Des del 1992 ençà el Grup de Fonètica ha tingut l’oportunitat de col·laborar amb quatre empreses, tres de l'àmbit de les telecomunicacions (CNET, Centre National des Études des Télécommunications, Telefónica I+D i CSELT, Centro Studi e Laboratori Telecomunicazioni S.p.A) i una especialitzada en audiologia (Widex SA). El treball conjunt s’ha materialitzat en 9 contractes, que han implicat un total de 18 investigadors de la UAB 4 i han generat aproximadament 25 milions de pessetes entre 1994 i 1998. En els propers apartats es resumeixen breument les tasques que s’han portat a terme.

3.1. Widex S.A.

Widex S.A. és una empresa multinacional dedicada al desenvolupament i distribució d’audífons que compta amb sucursals a Barcelona i a Madrid. El 1992 es va interessar en desenvolupar una sèrie de proves audiomètriques que servissin, en primer lloc, per a determinar la capacitat auditiva de les persones que adquireixen els seus productes i en segon lloc, per a avaluar les millores produïdes per l'ús d’un audífon. Convencionalment, la mesura de l’audició sol fer-se mitjançant el que s’anomenen "tons purs" és a dir, un sons d’unes característiquesques acústiques determinades - similars als tons del telèfon- que, evidentment, no es troben a la vida diària; com que les persones amb sordeses s’han d’enfrontar a la parla i no a tons purs, les proves relatives a la seva capacitat auditiva són molt més fiables si es porten a terme utilitzant estímuls lingüístics, en el que es coneix com a audiometries verbals.

Personal especialitzat de l’empresa coneixia ja les activitats del Laboratori de Fonètica, i es va posar en contacte amb el Grup per tal de portar a terme conjuntament el desenvolupament d’audiometries verbals; durant el 1992 dos investigadors del grup varen treballar, mitjançant un contracte amb Widex, en la preparació de llistes de paraules que acomplissin unes determinades condicions fonètiques i que permetessin de mesurar el grau d’intel·ligibilitat de la parla i la capacitat de discriminació dels sons de la parla en persones amb deficiències auditives. El resultat fou un disc compacte (Widex, 1993) utilitzat per Widex i per altres gabinets d’audiologia.

3.2. CNET, Centre National des Études des Télécommunications

El Centre National des Études des Télécommunications (CNET) és un centre de recerca i desenvolupament de France Télécomm en el qual es porta a terme investigació aplicada a la millora dels diversos serveis oferts per la companyia telefònica francesa 5 . Existeix en aquest centre, situat a Lannion (Bretanya), un departament dedicat a les tecnologies de la parla, que forneix la base dels serveis telefònics que integren síntesi, reconeixement i diàleg entre l’usuari i un sistema automàtic. Aquests serveis poden proporcionar, per exemple, informació ciutadana 6 , informació meteorològica, de tràfic, notícies, números de telèfon d’abonats etc., sense la intervenció d’operadors humans i constitueixen un valor afegit a les prestacions més habituals. Un dels requisits és disposar d’eines de conversió de text a parla 7 que permetin la lectura d’un text emmagatzemat en una base de dades - per exemple els horaris i destinacions de trens o les darreres notícies d’actualitat - sense que calgui fer-ne un enregistrament previ. Això permet d’oferir de manera ràpida informació que canvia freqüentment, estalviant el temps i l’esforç que implica la gravació del text cada vegada que varien les dades.

Per tal de respondre eficaçment a la situació de competitivitat internacional produïda per la liberalització del mercat de les telecomunicacions, el CNET prepara des de ja fa temps serveis telefònics multilingües; és en aquest context que es va proposar de desenvolupar un sistema de conversió de text a parla en castellà en col·laboració amb el Grup de Fonètica de la UAB pel que fa al suport lingüístic i del Grupo de Aplicaciones del Procesado de Señal de la Universidad Politécnica de Madrid dedicat principalment a la implementació.

La primera fase del projecte, centrada en la creació d’una versió pilot del sistema es va desenvolupar entre l’octubre de 1992 i el març de 1993, implicant a tres investigadors de la UAB, un dels quals va realitzar una estada al CNET. La tasca principal del Grup de Fonètica es va centrar en la creació d’un diccionari d’unitats de síntesi - és a dir, dels elements fonètics mínims que, un cop concatenats, formen els missatges que produeix el sistema -, seleccionant les unitats adients a l’estructura fonètica i fonològica del castellà i el locutor que en va fer l’enregistrament, tenint en compte el seu accent i la qualitat de la seva veu; també es va encarregar de preparar aquest diccionari per al seu ús en el primer prototip, enllestit en acabar la primera fase del projecte.

Des de maig de 1994 fins al juliol del 1995 es va continuar el treball, mitjançant un segon contracte que va implicar a set investigadors de la UAB. Donat que ja es disposava d’una primera versió del sistema - denominat HISPAVOC - les tasques es varen centrar en l’avaluació dels diversos mòduls que porten a terme el processament lingüístic que permet passar del text escrit a la seva realització sonora: transcripció fonètica automàtica, assignació automàtica de l’accent i adequació de les unitats de síntesi. Les propostes de millores efectuades pel Grup de Fonètica foren posades en pràctica i, en acabar aquesta segona fase, es va realitzar a la UAB una avaluació comparativa amb possibles usuaris - els nostres estudiants - que va posar de manifest la utilitat del treball realitzat.

La tercera i darrera etapa de la col·laboració amb el CNET abastà des de l’agost de 1995 fins a l’agost de 1997, i va implicar a vuit investigadors del grup. Els mòduls lingüístics que no havien estat tractats anteriorment foren aquest cop avaluats i millorats, centrant el treball en el processament previ del text que entra en el conversor, en l’assignació de categoria gramatical a les paraules d’aquest text, en el lèxic i en el mòdul que s’encarrega de la prosòdia, ja que una bona entonació i un ritme adequat són elements essencials per al bon resultat de la conversió de text en parla. Una segona avaluació va demostrar novament l’eficàcia de les millores lingüístiques introduïdes. Per altra banda, també es va crear un corpus prosòdic que servís per a posteriors estudis encaminats a aprofundir en el tractament d’aquests aspectes, i es va preparar una veu femenina per tal de disposar de dues versions del sistema.

Actualment HISPAVOC és comercialitzat per l’empresa francesa Élan Informatique8 , tancant així un cicle que ha anat des del desenvolupament - seguint el model de síntesi multilingüe del CNET - fins al producte final. La intervenció del Grup de Fonètica ha estat centrada, com s’ha vist, en el aspectes lingüístics del sistema, tant pel que fa a la informació bàsica per a la creació del conversor com pel que es refereix a l’avaluació i les propostes de millora, aprofitant l’experiència del grup en l’estudi acústic de la fonètica segmental i la prosòdia castellana i adquirint nous coneixements en altres àmbits.

3.3. Telefónica I+D

Telefónica I+D és una empresa del grup de Telefónica dedicada a la recerca i el desenvolupament de serveis i productes que, com en el cas del CNET, puguin constituir un valor afegit als que actualment ofereix la xarxa telefònica 9 . Compta també amb una divisió de tecnologies de la parla en la qual es porten a terme treballs en els àmbits de la síntesi, el reconeixement i el diàleg persona - màquina. La conversió de text a parla és un dels interessos de Telefónica I+D, ja que permet l’establiment de serveis automàtics com, per exemple, la consulta telefònica de les convocatòries i els resultats dels concursos per a cobrir places de personal a l’administració actualment en funcionament; la conversió d’informació numèrica en text parlat facilita també donar informació sobre el cost de la trucada als usuaris de la targeta personal o llegir números de telèfon directament des d’una base de dades en el servei d’informació 10 .

La primera col·laboració amb l’empresa va tenir com a objecte l’avaluació d’una versió del sistema de conversió de text a parla en castellà ja desenvolupada per Telefònica I+D; es va dur a terme entre març i juny de 1993, amb la participació de quatre investigadors del grup. El primer problema que va plantejar-se en aquest cas fou el desenvolupament d’un conjunt de proves estandarditzades que permetessin d’avaluar diversos aspectes d’un conversor, especialment la seva intel·ligibilitat i la seva qualitat; en col·laboració amb l’equip de Telefónica I+D es va portar a terme una adaptació al castellà de proves existents i àmpliament utilitzades en altres llengües, de manera que no només fos possible observar les millores entre successives versions, sinó que també es poguessin contrastar els resultats amb els ja obtinguts en altres llengües. Un cop creades les proves, es va realitzar una avaluació en la que intervingueren 280 persones, majoritàriament estudiants de la UAB, que rebien una compensació econòmica per participar en l’experiment. Els resultats obtinguts varen permetre una quantificació de la intel·ligibilitat d’unitats fonètiques segmentals, paraules i frases generats pel conversor, del grau de comprensió de textos sintetitzats i de la qualitat global del sistema en funció de diverses aplicacions; les mateixes proves es varen portar a terme tant per a la parla sintetitzada com per a la natural, per tal de disposar d’un punt de referència en l’avaluació dels resultats 11 .

El mateix procediment es va aplicar entre octubre i desembre de 1994 en un segon contracte en el que varen participar quatre investigadors de la UAB; el treball realitzat va permetre d’observar els resultats dels canvis introduïts per Telefónica I+D en la versió 3.0 del conversor en castellà, alguns dels quals venien motivats per les conclusions de l’anterior avaluació.

El novembre de 1995 el Grup de Fonètica va començar a col·laborar amb Telefónica I+D en la creació d’una primera versió d’un conversor de text a parla en català, destinat a oferir en aquesta llengua els mateixos serveis que l’empresa té previstos en castellà. Des d’aquesta data fins al març de 1997 es varen realitzar una sèrie de treballs - especialment la creació d’un diccionari d’unitats de síntesi, la selecció del locutor i el seu enregistrament, així com la formalització de la informació lingüística dels mòduls de processament previ del text i de transcripció fonètica automàtica - en el marc d’un contracte que va implicar a nou investigadors. El prototip fou avaluat amb un conjunt de proves equivalents a les dissenyades per al castellà, que varen ésser adaptades al català en el marc del mateix contracte. També en aquest context es va dur a terme una avaluació de la versió 4 del conversor en castellà, els resultats de la qual varen ésser comparats amb els obtinguts per a les versions 2 i 3.

Actualment, sis investigadors del Grup participen en un contracte iniciat el juny de 1997 i que ha d’acabar el desembre de 1988, amb l’objectiu d’introduir millores en els mòduls de processament lingüístic del conversor en català - per exemple en l’assignació de categories gramaticals de l’analitzador i en l’assignació automàtica de pauses a partir del text escrit - i d’obtenir un corpus prosòdic en català que permeti extreure les dades necessàries per a desenvolupar un model d’entonació i de durada dels sons aplicable a la síntesi. Igualment està previst en aquest contracte realitzar una avaluació de les millores introduïdes en el sistema emprant les proves ja desenvolupades i el disseny de proves en castellà que facin possible l’avaluació detallada d’aspectes com la lectura de números, importants per al bon funcionament de les aplicacions més comunes de la síntesi als serveis telefònics.

La col·laboració amb Telefónica I+D ha esta caracteritzada per una continuïtat en els darrers quatre anys i ha permès realitzar un seguiment de les successives versions del conversor en castellà mitjançant el disseny i l’aplicació de proves estandarditzades d’avaluació, així com la creació de proves equivalents en català. Igualment ha introduït una nova línia de treball centrada en la conversió de text a parla en català que permetrà, per iniciativa de l’empresa, disposar de serveis telefònics automàtics en aquesta llengua.

3.4. CSELT, Centro Studi e Laboratori Telecomunicazioni

El Centro Studi e Laboratori Telecomunicazioni S.p.A. (CSELT), situat a Torí, forma part del Gruppo Telecom Italia i constitueix el centre de recerca i desenvolupament 12 en el qual es porten a terme, entre altres activitats, les investigacions en tecnologies de la parla 13 que s’incorporen als serveis telefònics oferts per la companyia italiana. Entre els interessos del centre es compta la conversió de text a parla i s’ha desenvolupat un sistema en italià, comercialitzat sota el nom d'ELOQUENS 14 . Per tal de respondre a les demandes del mercat internacional com a conseqüència de la liberalització de les telecomunicacions, el CSELT s’ha proposat també de realitzar una versió castellana del seu conversor, per la qual cosa va entrar el contacte amb el Grup de Fonètica de la UAB a mitjans de 1997.

En una primera fase, s’ha establert un contracte des de l’octubre de 1997 fins a l’abril de 1998, en les tasques del qual participen tres investigadors de la UAB. L’objectiu és desenvolupar els components bàsics per a l’adaptació d'ELOQUENS al castellà, creant un diccionari d’unitats de síntesi que respongui a les especificacions generals del sistema, seleccionant el locutor adequat i col·laborant en el seu enregistrament; simultàniament es treballa en el desenvolupament d’un sistema automàtic de transcripció fonètica que ha de servir per a altres projectes del CSELT.

La col·laboració tot just acaba de començar però s’espera que hi hagi l’oportunitat de continuar, aportant el coneixement fonètic i lingüístic del Grup necessari per al desenvolupament de tots els mòduls del conversor.

4. Valoració general dels contractes amb empreses

Un cop descrites breument les experiències del Grup, és el moment d’intentar fer-ne una valoració global. Cal dir d’entrada que, en conjunt, aquesta és molt positiva, pels motius que s’exposen a continuació. Tot i així, el treball amb empreses no deixa de presentar alguns desavantatges, que també es discuteixen en aquest apartat.

4.1. Avantatges dels contractes amb empreses

Si haguéssim de destacar els principals avantatges de la col·laboració amb empreses, n'assenyalaríem, sobretot sis: (1) adquisició de nous coneixements; (2) desenvolupament de noves línies de recerca; (3) establiment de col·laboracions científiques externes; (4) formació d’investigadors; (5) millora de la docència; i (6) facilitat de gestió.

En primer lloc, és indubtable que la participació en els contractes esmentats en l’apartat anterior ha constituït un mitjà d’adquisició de nous coneixements per al Grup de Fonètica. El desenvolupament dels sistemes en els quals hem centrat els esforços - els conversors de text a parla - requereix alhora un coneixement teòric de l’estructura de la llengua i una visió de com pot aplicar-se aquest coneixement en la solució de problemes concrets. Per altra banda, tot i que existeixen nombroses publicacions en el camp, el funcionament intern dels conversors - especialment els desenvolupats en l’entorn empresarial - és un aspecte que sovint es documenta només de manera general, per raons òbvies d’estratègia comercial; el treball directe amb aquests sistemes de tecnologia avançada permet, respectant sempre la necessària confidencialitat, adquirir una perspectiva detallada que repercuteix en la formació general i en l’orientació de la recerca cap als àmbits que, previsiblement, hauran d’assolir un major nivell de desenvolupament en el futur.

Per aquest motiu, un segon element positiu en la col·laboració amb empreses és la possibilitat d’obrir noves línies de recerca que, des d’uns plantejaments teòrics rigorosos i d’interès per als lingüistes, permetin també donar resposta a necessitats pràctiques. En aquest sentit, els treballs anteriorment descrits ens han permès d’avançar en diversos aspectes que eren ja part dels interessos del Grup com ara la definició de models entonatius (Garrido, 1996), de durada (Marín, 1994), d’intensitat (Blecua i Acín, 1995) o d’assignació de pauses (Puigvíet al., 1994) i també, per exemple, en els problemes derivats de la transcripció fonètica automàtica (de la Mota i Ríos, 1995). Alguns dels recursos lingüístics desenvolupats per als projectes, com ara el corpus prosòdic utilitzat per al desenvolupament i millora del conversor del CNET, han estat la base, amb l’acord de l’empresa, de treballs de recerca bàsica en el camp de l’entonació (Estruch i Garrido, 1995).

En altres casos, el treball realitzat ha contribuït a encetar línies no considerades com ara la definició d’inventaris d’unitats de síntesi - que exigeix un plantejament global del sistema fonètic i fonològic de la llengua juntament amb una descripció acurada dels processos de concatenació dels sons -, les característiquesques dels locutors aptes per a servir de base en els sistemes de síntesi o les tècniques d’avaluació (Aguilar et al., 1997). La necessitat d’incorporar informació gramatical en la conversió de text a parla ens ha portat també a interessar-nos pel desenvolupament de sistemes de regles que assignin automàticament informació sobre part de l’oració.

En tercer lloc, la participació en contractes implica l’establiment de col·laboracions científiques estables amb altres grups de recerca i desenvolupament; per exemple, en el cas de Telefónica I+D es manté la col·laboració des de fa quatre anys mentre que el treball conjunt amb el CNET va arribar a durar cinc anys. Aquesta estabilitat respon a la convergència entre els interessos de l’empresa i els del Grup i facilita en gran manera el treball. No cal insistir en els avantatges que representa sempre la col·laboració amb un altre equip, tant des del punt de vista de la projecció externa del grup com, en el nostre cas, per la complementarietat de perspectives que introdueix el treball amb centres orientats al desenvolupament d’aplicacions.

Un quart aspecte positiu és la formació d’investigadors. D’una banda, el fet de disposar de recursos econòmics ha permès incorporar al Grup, durant la durada dels contractes, joves investigadors que d’altra manera no haurien pogut integrar-se donada la dificultat en obtenir beques procedents de fons de recerca públics 15 . En alguns casos, el finançament obtingut a través de les empreses ha contribuït també a complementar la retribució de professors associats; de fet, tal com s’indica en la presentació inicial, aquests constitueixen actualment el 42% dels investigadors del grup, enfront del 33% de personal funcionari. Molts dels membres del Grup han compaginat i compaginen els estudis de tercer cicle o la realització de tesis doctorals amb la participació en els treballs derivats dels contractes, adquirint una formació pràctica i una experiència de primera má que difícilment es pot oferir en els cursos regulats de tercer cicle. Per altra banda, s’han realitzat estades d’una durada significativa al CNET per part de dos investigadors, finançades total o parcialment amb beques d’aquest centre, i estades més curtes a Telefónica I+D que constitueixen, sense cap mena de dubte, un complement a la formació adquirida a la UAB i que augmenten l’interès dels projectes. Encara que cap de les persones del nostre grup s’ha incorporat al món empresarial, és ben segur que l’experiència adquirida per la col·laboració continuada amb els centres esmentats és un element valorat positivament en un currículum professional.

Tot i que a vegades s’ha parlat de la pretesa incompatibilitat entre la dedicació a la recerca - i més si es porta a terme en el marc d’una col·laboració empresarial - i la qualitat de la docència, la nostra experiència ens indica que pot arribar a succeir justament el contrari 16 . El coneixement de primera mà d’aplicacions de les tecnologies de la parla que progressivament s’introdueixen en la vida quotidiana permet apropar els continguts teòrics de les classes a les realitats ja habituals dels alumnes, desvetllant la seva curiositat per les possibilitats de posar en pràctica allò que aprenen en els llibres. Per exemple, en el primer curs de lingüística general es comenten els serveis telefònics que incorporen síntesi i reconeixement, explicant, encara que sigui de manera superficial, el seu funcionament i el coneixement fonètic en el que es basen. Ja en optatives de segon cicle es presenta el tema de manera més detallada com a part de les aplicacions de la lingüística, introduint sempre que és possible - respectant, com s’ha indicat abans, la confidencialitat dels aspectes més tècnics - exemples d’aplicacions reals de les que tenim un coneixement directe. En el tercer cicle, la realització de les proves d’avaluació per a Telefónica I+D va anar estretament lligada a un curs de doctorat sobre avaluació de la síntesi, mentre que els cursos dedicats a la síntesi de la parla 17 aprofiten, indubtablement, les experiències adquirides.

També els coneixement derivats de la preparació de les proves audiomètriques per a Widex SA comentada en l’apartat 3.1 han estat una aportació a la docència que realitzen membres del Grup en el Curs de Postgrau de Pertorbacions del Llenguatge i l'Audició de la UAB, ja que el treball va suposar una aproximació directe a una de les àrees d’aplicació de la fonètica a la rehabilitació dels trastorns de l’audició.

Finalment, com assenyalàvem en parlar de la formació d’investigadors, el tracte amb el món empresarial permet ser conscient d’algunes de les característiques de la I+D amb finalitats comercials i porta indefugiblement a una reflexió sobre l’adequació de la docència actual a les futures necessitats professionals.

Per acabar aquest apartat, destacarem els avantatges de gestió que representen els contractes amb empreses enfront dels projectes realitzats amb finançament nacional i, especialment, dels que es porten a terme en programes europeus.

Per començar, durant la fase de la negociació del projecte intervenen únicament l’empresa, l’investigador responsable a la universitat i l'OTT, mentre que un projecte requereix sovint la formació d’un consorci - nacional o internacional - amb els representants del qual cal acordar el pla de treball, la distribució de les tasques i del finançament, les estratègies que s’apliquen si el pressupost del projecte es redueix respecte del que s’havia sol·licitat a l’organisme finançador, el contracte amb la Comissió i entre el socis en el cas dels projectes europeus i altres aspectes, potencialment conflictius, que es simplifiquen d’una manera molt significativa si l’acord es porta a terme entre l’empresa i la universitat.

Els contractes amb empreses - almenys en la nostra experiència - solen establir unes especificacions tècniques del treball, prèviament consensuades, uns lliuraments i uns pagaments condicionats a la verificació dels lliuraments. En aquest sentit, els projectes amb finançament públic exigeixen sovint informes preliminars, bimensuals, trimestrals intermedis, etc. al marge del treball de recerca pròpiament dit, que consumeixen el temps que l’investigador podria dedicar a altres tasques. Una situació similar es dona pel que fa a la gestió econòmica: malgrat l’excel·lent qualitat de l’ajuda proporcionada per l'OTT, els projectes europeus requereixen justificacions econòmiques complexes que sovint són causa de retard en els pagaments; per altra banda, fins ara, en els projectes nacionals no es disposava de fons per a la contractació de personal. En canvi, en els contractes amb empreses els pagaments es realitzen en el moment del lliurament dels treballs, i l’investigador responsable és del tot lliure de disposar dels fons, naturalment en el marc de la normativa general de la UAB. Això fa que es pugui contractar personal, adquirir infrastructura, material fungible, documentació per al projecte, etc. sense altre control que el propi de la universitat.

4.2. Problemes dels contractes amb empreses

Malgrat el balanç essencialment positiu reflectit en l’apartat anterior, és clar que la col·laboració amb empreses presenta també alguns problemes. Per ser més precisos, creiem que es tracta sobretot de disfuncions entre els requisits del treball realitzat per compte d’una entitat comercial i la concepció i avaluació tradicional de la recerca. Aquesta manca d’adequació entre els dos àmbits es posa de manifest principalment, per la nostra experiència, en tres aspectes: (1) la reorientació de les línies de recerca; (2) la confidencialitat i la propietat dels resultats; i (3) les dificultats d’entrar en contacte amb el món empresarial. Tot segui revisarem breument aquests aspectes.

Mentre que el treball conjunt amb empreses ha suposat per al Grup un enriquiment de les línies de recerca com intentava de fer veure més amunt, no deixa de ser cert que ha implicat també una reorientació i una tria de les línies que semblaven tenir un interès més estratègic de cara a les aplicacions de la fonètica a les tecnologies de la parla. No obstant, les línies de recerca bàsica, per exemple, en prosòdia, es mantenen en el Grup, precisament perquè sense aquest coneixement és impossible de desenvolupar aplicacions; quan una empresa com Telefónica I+D, el CNET o el CSELT col·labora amb grups universitaris d'humanitats com el nostre, el que creiem que busquen és el coneixement lingüístic del qual no disposen els departament de R+D formats essencialment per enginyers. El nostre paper consisteix en fornir aquesta informació, tenint, però, en compte, els requisits del producte final. Això exigeix una certa flexibilitat respecte dels plantejaments teòrics ideals, però proporciona, alhora, la satisfacció de veure un resultat concret que es materialitza en serveis per al públic. En darrera instància, suposo que la manera d’encarar aquesta qüestió depèn dels interessos i del tarannà personal de l’investigador.

Hem fet referència diverses vegades al llarg d’aquesta presentació a la confidencialitat dels continguts tècnics dels projectes amb empreses, aspecte que apareix clarament reflectit en els contractes. Aquest és potser el desavantatge més important, donat que l’avaluació dels currículums investigadors es centra en el nombre i l’impacte de les publicacions. És, naturalment, difícil, reconciliar la confidencialitat amb la difusió dels resultats, la qual cosa porta a una reducció en el nombre de publicacions del Grup que té conseqüències negatives tant per als professors estables sotmesos a avaluacions cada sis anys com per als joves investigadors que concursen a places i que, amb una important experiència pràctica de recerca i desenvolupament, presenten un nombre de publicacions molt menor que el d’altres candidats amb una formació més teòrica. Cal afegir també l’escassa tradició de col·laboració amb empreses en el camp de les humanitats, especialment en el nostre àmbit, que és el de la filologia; aquesta manca de precedents augmenta el perill de que la recerca portada a terme mitjançant contractes amb empreses sigui encara menys valorada - o el que és pitjor, considerada negativament - per comissions de selecció i avaluació integrades per membres aliens a la investigació aplicada 18 .

Malgrat tot, si l’empresa està interessada en fer públics els resultats de la seva recerca que no tenen una aplicació comercial directa és possible, comptant amb el seu acord i sovint en treballs conjunts, realitzar publicacions, com ha estat el cas dels treballs sobre avaluació del conversor en castellà de Telefónica I+D (Aguilar et al., 1994 a, b); també, amb el permís del CNET, es va realitzar un estudi partint d’un corpus desenvolupat en el marc d’un contracte, que fou presentat en un congrés científic d’abast nacional (Estruch i Garrido, 1995).

Per acabar aquest apartat, caldria plantejar-se les dificultats que poden tenir els grups d'humanitats per entrar en contacte amb empreses interessades. És indiscutible que la Fundació Empresa i Ciència de la UAB ha de jugar aquí un paper molt rellevant, però, en el nostre cas, els contactes van ésser previs a l’existència d’aquesta infrastructura i foren el resultat de relacions científiques establertes a través de la presència en congressos nacionals i internacionals, de participació en projectes europeus o de la col·laboració en tasques d’associacions científiques europees del nostre camp de treball. Cal no oblidar tampoc que el fet d'haver col·laborat amb èxit amb una empresa és un element positiu - si s’assegura en tot moment la confidencialitat abans esmentada - en la imatge del grup a l’hora d’establir acords amb una de nova. Penso que, al marge dels coneixements lingüístics de base esmentats abans, les empreses amb les que hem treballat buscaven un grup amb línies de recerca que poguessin tenir una aplicació en els seus projectes - i la fonètica experimental n'és una per als centres que desenvolupen serveis telefònics -, amb un interès per les aplicacions i amb prou flexibilitat per adaptar-se als condicionaments - econòmics, temporals i d’orientació científica - d’un projecte industrial

Com es pot observar, els avantatges superen, al nostre entendre, els inconvenients, encara que alguns d’aquests darrers, com ara l’avaluació de l’activitat investigadora, puguin tenir un impacte negatiu en el futur del grup. En última instància, és una decisió de cada equip de recerca orientar els seus treballs cap a un àmbit més teòric o més aplicat i cal assumir-ne les conseqüències que se'n deriven. Tot i així, estem convençuts de que en el camp de les humanitats, i especialment en el de la lingüística, existeixen oportunitats de col·laboració amb empreses que poden donar resultats satisfactoris.

5. Oportunitats per a les humanitats

Finalment, pensem que val la pena presentar unes breus reflexions sobre algunes de les possibilitats que s’obren a les humanitats pel que fa al treball conjunt amb empreses. En el cas de la lingüística, és coneguda l’existència de les anomenades "indústries de la llengua", que tenen per objecte el desenvolupament d’eines i productes orientats a facilitar l'ús del llenguatge - tant en el seu vessant escrit com parlat - en entorns informàtics 19 .

Per donar alguns exemples, pel que fa al tractament del text escrit podem disposar d’eines d’ajuda a la redacció i la correcció de textos - correctors ortogràfics, gramaticals, d’estil, diccionaris de sinònims incorporats en els processadors de text -, a la gestió de la documentació - programes que resumeixen textos, que els generen o que permeten la recerca d’informació sense dominar llenguatges complexos d’accés a bases de dades - o a la traducció - programes de traducció automàtica o de traducció assistida -. També, en les tecnologies de la parla, es creen eines que permeten la generació de parla a partir d’un text - els conversors de text a parla - o el pas d’una realització oral al seu equivalent escrit - el reconeixement automàtic, que està a la base dels sistemes que permeten dictar a un ordinador o controlar-lo mitjançant comandes vocals - així com prototips de sistemes de traducció automàtica de diàlegs, de verificació de la identitat d’un locutor a través de la veu o d’identificació automàtica de la llengua que està utilitzant. Aquestes tecnologies troben la seva aplicació, com hem vist, en diversos serveis telefònics, però també són útils com a ajudes a discapacitats o en l’ensenyament de llengües assistit per ordinador.

És evident que el desenvolupament d’aquestes eines i productes exigeix el coneixement lingüístic, des de l’estructura fonètica fins a la pragmàtica, passant per la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic, el discurs i la conversa. Cal tenir en compte que, en molts casos, les persones que utilitzen el català o el castellà no disposen encara d’aplicacions equivalents a les que es troben per a l’anglès i que, tant raons comercials com polítiques, impulsen la seva existència en les llengües del nostre entorn. Aquest fet obre una sèrie de perspectives per a grups que tinguin interès en orientar la recerca cap a l'àmbit de les indústries de la llengua.

En el context de les humanitats en general, cal també recordar que l’anomenada "societat de la informació" es basa no només en l’existència de canals de comunicació com Internet, sinó, sobretot, en els continguts que es difonen per les "autopistes de la informació". Tots sabem que actualment hi ha, per una banda, una gran riquesa d’informació electrònica però, per una altra, una important dificultat en accedir-hi de forma sistemàtica i, sobretot, en obtenir informació de qualitat per procediments senzills.

El Cinquè Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic de la Unió Europea 20 es proposa d’expandir al màxim les noves possibilitats ofertes per la telemàtica en un futur programa de R+D dedicat especialment a les Tecnologies per a la Societat de la Informació. Entre les "accions clau" d’aquest programa es contemplen els continguts i les eines multimèdia en el àmbits de la publicació electrònica interactiva - incloent la generació, reutilització i avaluació de la informació- , els continguts culturals - museus i biblioteques -, l’educació i la formació a distància, l’accés, filtrat selectiu, anàlisi i gestió de la informació i les tecnologies que facilitin el multilingüisme, la interacció natural amb els sistemes d’informació, les millores en l'ús dels continguts digitals i la reutilització de recursos lingüístics 21 . Sembla que aquest èmfasi en els continguts ha de facilitar la integració d’equips d'humanitats en consorcis que comptin també amb socis industrials; l’experiència anterior en aquest tipus de col·laboració ben segur que pot afavorir l'èxit de les propostes.

6. Conclusions

Com a conclusió, voldríem subratllar el fet que un grup d'humanitats pot realitzar activitats de recerca i desenvolupament portades a terme en el marc de contractes amb empreses sense que això signifiqui abandonar les línies de recerca bàsiques. Aquesta mena de col·laboració requereix, però, una certa flexibilitat per adaptar el treball a determinats condicionaments pràctics, oferint, en canvi, noves perspectives tant pel que fa a la investigació com a la docència. Els contractes amb empreses ofereixen importants avantatges en relació amb la participació en projectes finançats amb fons públics, tot i que, en la situació actual, poden suposar també dificultats, particularment pel que fa a la valoració de la recerca si es mesura amb paràmetres tradicionals. En conjunt, però, en el cas que s’ha presentat aquí l’experiència ha estat positiva i, en la mesura del possible, s’intentarà mantenir la implicació en projectes de tipus aplicat promoguts des de l’entorn industrial.

El desenvolupament de les indústries de la llengua sembla que ha d’obrir possibilitats al grups que treballen en el camp de la lingüística i la filologia i, ben probablement, la necessitat de disposar de continguts culturals de qualitat ha de permetre una major presència de les humanitats en general en la naixent societat de la informació.

7. Referències

AGUILAR, L.- FERNÁNDEZ, J.M.- GARRIDO, J.M.- LLISTERRI, J.- MACARRÓN, A.- MONZÓN, L.- RODRÍGUEZ, M.A. (1994a) "Diseño de pruebas para la evaluación de habla sintetizada en español y su aplicación a un sistema de conversión de texto a habla", Actas del X Congreso de la Sociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural, Córdoba, 20-22 de julio de 1994.

AGUILAR, L.- FERNÁNDEZ, J.M.- GARRIDO, J.M.- LLISTERRI, J.- MACARRÓN, A.- MONZÓN, L.- RODRÍGUEZ, M.A. (1994b) "Evaluation of a Spanish text-to-speech system", Conference Proceedings of the Second ESCA/IEEE Workshop on Speech Synthesis. September 12-15 1994, Mohonk Mountain House, New Paltz, NY. pp. 207-210.

Aguilar, L., Garrido, J. M., & Llisterri, J. (1997). Incorporación de conocimientos fonéticos a las tecnologías del habla. In E. Serra, B. Gallardo, M. Veyrat, D. Jorques, & A. Alcina (Eds.), Panorama de la investigació lingüística a l’Estat Espanyol. Actes del I Congrés de Lingüística General. Volum III. Comunicacions: Fonètica i Fonologia. Semàntica i Pragmàtica (pp. 5-13). València: Department de Teoria dels Llenguatges, Universitat de València.

BILLI, R.- CANAVESIO, F.- CIARAMELLA, A.- NEBBIA, L. (1995) "Interactive voice technology at work: the CSELT experience", Speech Communication 17, 3-4: 263-271.

BLECUA, B.- ACÍN, V. (1995) "Propuesta de un modelo de intensidad vocálica del castellano y el catalán aplicable a un sistema de conversión de texto a habla", Procesamiento del Lenguaje Natural, Revista n-o 17: 257-271

BRUCART, J.M. (1997) "Avaluació de la recerca de la UAB en l'àmbit d'humanitats", in Fòrum de la Recerca. Deu anys de recerca a la UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. pp. 69-84.

CARLSON, R.- GRANSTRöM, B. (1997) "Speech Synthesis", in HARDCASTLE, W.J. - LAVER, J. (Eds.)The Handbook of Phonetic Sciences. Oxford: Blackwell Publishers (Blackwell Handbooks in Linguistics, 5). pp. 768-788.

CASTEJÓN, F.- ESCALADA, G.- MONZÓN, L.- RODRÍGUEZ, M.A.- SANZ, P. (1994) "Un conversor texto-voz para el español", Comunicaciones de Telefónica I+D, 5, 2: 114-131

COLE, R.A.- MARIANI, J.- USZKOREIT, H.- ZAENEN, A.- ZUE, V. (Eds) (1997) Survey of the State of the Art in Human Language Technology. Cambridge: Cambridge University Press. Publicació electrònica a: www.cse.ogi.edu/CSLU/HLTsurvey/HLTsurvey.html.

de la MOTA, C. - RÍOS, A. (1995) "Problemas en torno a la transcripción fonética del español: los alfabetos fonéticos propuestos por IPA y RFE y su aplicación a un sistema automático", Acta Universitatis Wratislaviensis n-o 1660, Estudios Hispánicos IV. Wroclaw. pp. 97-109.

ESTRUCH, M.- GARRIDO, J.M. (1995) "Análisis y clasificación de los contornos melódicos finales en un corpus de frases aisladas del español", Comunicación presentada en el XXV Simposio de la Sociedad Española de Lingüística, Zaragoza, 11-14 de diciembre de 1995. Resum publicat a: Revista Española de Lingüística 26,1: 138-139

GAGNOULET, C.- JOUVET, D.- DAMAY, J. (1991) "MARIEVOX: A voice-activated information system", Speech Communication 10,1: 23-32

GARRIDO, J.M. (1996) Modelling Spanish Intonation for Text-to-Speech Applications. Ph.D. Thesis. Departament de Filologia Espanyola, Facultat de Lletres, Universitat Autònoma de Barcelona. 2 vols. Publicació electrònica a: liceu.uab.es/~juanma/tesis.html

GONZÁLEZ, E.- CALERO, J.- de SÁDABA, R. (1994) "Aplicaciones de la Tecnología del Habla", Comunicaciones de Telefónica I+D, 5, 2: 28-43

Harnessing the Power of Language. Brochure published by the LINGLINK team at Anite Systems on behalf of the participants in the Language Engineering Sector of the Telematics Applications Programme. Luxembourg. Publicació electrònica a: www2.echo.lu/langeng/en/broch/harness.html

Language and Technology: From the Tower of Babel to the Global Village. Luxembourg: Office of the Official Publications of the European Communities, 1997. Publicació electrònica a: www2.echo.lu/mlis/en/l&t.pdf

MARÍN, R. (1994) "Diseño y evaluación de un modelo de duración vocálica del español para la síntesis del habla", Actas del X Congreso de la Sociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural, Córdoba, 20-22 de julio de 1994. Versió electrònica disponible a: liceu.uab.es/~rafa/mod_dur.ps

MOURE, T.- LLISTERRI, J. (1996) "Lenguaje y nuevas tecnologías. El campo de la lingüística computacional", in FERNÁNDEZ PÉREZ, M. (Coord.) Avances en lingüística aplicada. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, Servicio de Publicacións e Intercambio Cient'fico (Avances en, 4). pp. 147-228.

PASCUAL, R. (1997) "Avaluació de la recerca a la UAB en l'àmbit de les ciències experimentals i de les tecnologies", in Fòrum de la Recerca. Deu anys de recerca a la UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. pp. 85-93.

PUIGVÍ, D.- JIMÉNEZ, D.- FERNÁNDEZ, J.M. (1994) "Parametrización de las pausas ortográficas en castellano. Aplicación a un conversor de texto a habla", Actas del X Congreso de la Sociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural, Córdoba, 20-22 de julio de 1994.

RODRÍGUEZ, M.A.- ESCALADA, J.G.- MACARRÓN, A.- MONZÓN, L. (1993) "AMIGO: Un conversor texto-voz para el español", Boletín de la Sociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural 13: 389-400

SORIN, C.- EMERARD, F. (1996) "Domaines d’application et evaluation de la synthèse de la parole à partir du texte", in MÉLONI, H.- D'ALLESSANDRO, Ch.- HATON, J.P.- PERENNOU, G.- TUBACH, J.P. (Eds.) Fondements et perspectives en traitement automatique de la parole. Paris: Éditions AUPELF-UREF (Collection Universités Francophones).

SORIN, C.- JOUVET, D.- GAGNOULET, C.- DUBOIS, D.- SADEK, D.- TOULARHOAT, M. (1995) "Operation and experimental French telecommunication services using CNET speech recognition and text-to-speech synthesis", Speech Communication 17, 3-4: 273-286.

WIDEX AUDÍFONOS, S.A. (1993) Audiometría vocal. Prueba de inteligibilidad. Discriminación acústica. Confusión consonán-tica. Listas elaboradas por el Departamento de Filolog'a Española de la UAB- J.M. Garrido y J. Llisterri. Medida del poder separador temporal Test Leman-Renard. Elaborado por el Dr Leman y X. Renard. Locutor: J. Royo. CD Digital Audio.

Notes

(1) No voldria deixar d’expressar el meu agraïment al Vicerectorat d'Investigació i a la Fundació Empresa i Ciència per la invitació a participar en la jornada del Fòrum de la Recerca celebrada el 22 d’octubre de 1997 amb el tema "Com fer convenis de col·laboració entre la UAB i les empreses. Què poden aprendre de l’experiència?" i a posar ara sobre el paper les experiències que vaig tenir l’oportunitat de presentar. (tornar al text)

(2) EL SFI disposa d’un servidor web en el qual es pot trobar més informació sobre les seves activitats: gould.uab.es (tornar al text)

(3) Podeu trobar informació addicional sobre el Grup de Fonètica al servidor web del grup: liceu.uab.es (tornar al text)

(4) Les persones que han participat o participen en els treballs que es descriuen són (per ordre alfabètic): Lourdes Aguilar, Marcel·la Andreu, David Casacuberta, Alistair Conkie, Carme de la Mota, Ignasi Esquerra (UPC), Mònica Estruch, Josep M. Fernández, Ninon Font, Juan M. Garrido, Julia A. Giménez, José Luis Iglesias, Rafael Marín, Isabel Ortín, Montserrat Riera, Jordi Renom, Antonio Ríos i Astrid Roig. La coordinació interna dels projectes amb el CNET ha anat estat a càrrec de L. Aguilar, la dels projectes amb Telefónica I+D la realitza J.A. Giménez i J.M. Garrido coordina les activitats amb el CSELT. L’autor d’aquesta presentació ha estat l’investigador responsable a la UAB. (tornar al text)

(5) Vegeu més informació sobre el CNET a les planes web del centre: www.issy.cnet.fr (tornar al text)

(6) Al CNET s’ha desenvolupat el sistema MARIEVOX, que ofereix, sense intervenció d’un operador humà, informació telefònica sobre diversos aspectes de la ciutat de Lannion - espectacles, farmàcies de guàrdia, urgències, etc. - on es troba situat el centre (Gagnoulet et al, 1991). Per a una presentació general de les aplicacions de la síntesi de la parla desenvolupades al CNET vegeu Sorin i Emerard (1996) i Sorin et al. (1996). (tornar al text)

(7) Presentacions generals de la síntesi i de la conversió de text a parla poden trobar-se, per exemple, a Carlson i Granström (1997), al capítol 5 ("Spoken Output Technologies" ) de Cole et al. (Eds.) (1997) o a Moure i Llisterri (1996). (tornar al text)

(8) Hi ha una demostració del sistema a www.elan.fr/speech/TTSDEMO.html (tornar al text)

(9) Es pot trobar més informació sobre Telefónica I+D a www.telefonica.es/grupo/tid/ (tornar al text)

(10) Rodríguez et al. (1993) i Castejón et al. (1994) descriuen el conversor de text a parla desenvolupat a Telefónica I+D. Per a una visió més general de les activitats de l’empresa en aquest àmbit, vegeu González et al. (1994) (tornar al text)

(11) Aquestes proves i els resultats de l’avaluació es descriuen a Aguilar et al. (1994a, b). (tornar al text)

(12) Per a més informació sobre el CSELT vegeu les planes web del centre a www.cselt.it/. (tornar al text)

(13) Els treballs del CSELT en tecnologies de la parla es descriuen a voce.cselt.it/ufa/Indexuk.html.(tornar al text)

(14) Una presentació i una demostració d'ELOQUENS es troben a voce.cselt.it/ufa/ufaUK/ufaProdotti/ufaSintesidatesto/ufaEloquens2000/ufaEloquens2000.html (tornar al text)

(15) Tal com assenyala Brucart (1997:77) la baixa proporció entre professors estables i becaris en el camp de les humanitats a la UAB constitueix una limitació molt seriosa per al desenvolupament de la recerca.(tornar al text)

(16) Com fa notar Pascual (1997:84) "és un fet universalment comprovat que les universitats que excel·leixen en la recerca són també les de millor qualitat docent".(tornar al text)

(17) Podeu veure'n una mostra a les planes web corresponents a l’assignatura "Tecnologies de la Parla I" impartida durant el curs 1996-97 que es troben a liceu.uab.cat/~joaquim/speech_technology/Tecnol_parla_1996/Tecnologies_de_la_Parla_96_97.html (tornar al text)

(18) Coincidim, per tant, encara que per motius diferents, amb la necessitat exposada a Brucart (1997:77) de revisar els criteris d’avaluació de currículums en l'àmbit de les humanitats. (tornar al text)

(19) Per a una panoràmica general de les indústries de la llengua vegeu les publicacions de la Direcció General XIII/E de la Comissió Europea: Harnessing the Power of Language i Language and Technology. Una visió més aprofundida pot trobar-se a Cole et al. (Eds.) (1997). (tornar al text)

(20) Pot trobar-se més informació sobre el Cinquè Programa Marc a les planes web de Cordis: Inventing Tomorrow www.cordis.lu/fifth/src/332-en-1.htm, Towards a Fifth Framework Programme www.cordis.lu/fifth/src/47-en-1.html i Proposal for a Fifth Framework Programme www.cordis.lu/fifth/src/pr-en-5.htm. És interessant, també, des d’una perspectiva general, l’informe Bangemann (Europe and the Global Information Society) disponible a www2.echo.lu/eudocs/bangemann.html. (tornar al text)

(21) La proposta del programa "Human Language Technologies" es troba a les planes web del sector d'Enginyeria Lingüística del Programa d'Aplicacions Telemàtiques de la DG XIII/E de la Comissió Europea: www2.echo.lu/langeng/en/fp5/lt.html (tornar al text)


Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
Last updated: 21/8/03 22:19