Els futurs dels llenguatges

Joaquim Llisterri

Grup de Fonètica, Departament de Filologia Espanyola
Universitat Autònoma de Barcelona

Joaquim.Llisterri@uab.es
http://liceu.uab.cat/~joaquim

1er Congrés del Col·legi de Logopedes de Catalunya
"L’origen i el futur de la comunicació i els llenguatges"
Barcelona, 26, 27 i 28 de juny de 2003


Fins no fa gaire anys, referir-se a la "comunicació de persona a persona" era gairebé una redundància, ja que, al marge dels intents d’ensenyar sistemes de comunicació alternatius a primats, l’intercanvi d’informació mitjançant el llenguatge es portava a terme únicament entre éssers humans. Actualment, en canvi, un dels camps de recerca amb més vitalitat i amb més aplicacions a la vida quotidiana és el de la comunicació –o, plantejat d’una manera més acurada, la interacció- entre persones i màquines.

El somni de Kubrick i de Clarke en fer de Hal un ordinador capaç de parlar i d’entendre no s’ha assolit encara en la seva totalitat, però certament hi estem molt més a prop que fa 35 anys. A hores d’ara disposem de sistemes de conversió de text a parla que permeten transformar en el seu equivalent sonor qualsevol text escrit, i tenim també programes que poden escriure automàticament allò que dictem; existeixen, igualment, serveis telefònics que fan possible el diàleg amb un sistema automàtic, de manera que podem obtenir informació o realitzar una transacció únicament mitjançant la parla. Tot i així, la qualitat de la veu dels sistemes de conversió de text a parla i la lectura que fan dels escrits són prou lluny de semblar humanes, i els sistemes de reconeixement encara tenen dificultats amb la parla espontània, especialment en determinades situacions en què l’entorn no és favorable. Els sistemes de diàleg que trobem sovint a l’altra banda del fil telefònic són, a vegades, massa repetitius i no ens proporcionen tota la flexibilitat que voldríem. Aquestes limitacions, però, constitueixen un incentiu per a continuar la recerca.

Si observem l’evolució de les tecnologies, veurem que sovint el que es pretén és que l’usuari adapti el seu comportament – en el cas que ens ocupa, el comportament lingüístic- en funció dels problemes que encara no s’han pogut resoldre: els primers programes de dictat automàtic, per exemple, obligaven a fer una breu pausa entre paraula i paraula; els sistemes actuals de diàleg ens forcen molts cops a confirmar informacions o a mantenir una "conversa" ben diferent de la que tindríem amb un operador humà. Això ha tingut com a conseqüència que s’hagin aixecat algunes veus advertint del "perill" que suposa la interacció amb les màquines; s’ha fet referència a la "simplificació" del llenguatge, a la substitució de les persones per robots, a la pèrdua de la comunicació interpersonal, etc.

De fet, no es tracta d’altra cosa que de les reaccions que inevitablement produeix qualsevol canvi i el cert, però, és que no sembla que ni les llengües ni les persones hagin de veure's perjudicades per la progressiva introducció de les tecnologies a les que fèiem referència. Més aviat es pot pensar que succeirà el contrari, ja que un dels aspectes als quals darrerament es dedica més atenció és al disseny d’interfícies per a la interacció entre persones i sistemes informàtics centrades més en el comportament de l’usuari que en els requisits tècnics de la màquina. Les anomenades "interfícies multimodals" – un dels objectius prioritaris de recerca en el 6è Programa Marc de la Unió Europea – es conceben per facilitar la manipulació intel·ligent de l’entorn fent servir qualsevol de les modalitats que tenim a l’abast per a comunicar-nos, i per fer també possible la recepció de la informació que ens cal de maneres molt diverses segons les nostres preferències o les nostres necessitats.

En aquest sentit, doncs, el futur de la interacció entre les persones i les màquines es presenta molt més ric del que podíem pensar. L'èmfasi en la multimodalitat permet, per posar un exemple en un àmbit del nostre interès, concebre el disseny de sistemes de traducció automàtica entre una modalitat lingüística visual com la llengua de signes i una de verbal com la parla, a més de la traducció entre la modalitat oral i l’escrita, d’utilitat indubtable per a persones que no poden emprar l’una o l’altra. El que guanyarem, per tant, és una llibertat de la qual abans no disposàvem, superant l’estadi actual en el qual pràcticament tota la nostra interacció amb els sistemes informàtics –des de l’ordinador de casa fins al caixer automàtic- es realitza a través d’un teclat i una pantalla.

Per altra banda, l’adaptació de les tecnologies a les necessitats de les persones que les fan servir comporta també considerar els usuaris que presenten alguna limitació en les seves capacitats comunicatives. En aquest sentit, per exemple, es dediquen molts esforços a millorar els conversors de text a parla perquè siguin capaços, mitjançant la prosòdia, de reflectir, al menys, les emocions bàsiques. s’estan també dissenyant sistemes basats en el coneixement gramatical que faciliten la tasca d’escriure un missatge amb un teclat, completant automàticament les paraules a partir de les seves primeres lletres, tal com ja es pot trobar en certs telèfons mòbils. En el camp del reconeixement, és necessari un esforç per adaptar els sistemes a les possibilitats de les persones amb limitacions vocals, la qual cosa requereix disposar de bases de dades adients. Aquestes adaptacions suposen un treball en l'àmbit tecnològic, una recerca acurada sobre les característiques lingüístiques de les parles amb desviacions i, especialment, un elevat grau de familiaritat per part dels dissenyadors dels sistemes amb l’especificitat de cada tipus d’usuari.

Una segona qüestió que també és avui en dia objecte de recerca en el camp de la lingüística i en d’altres, és l’anomenada "comunicació mediatitzada per ordinador". En aquest cas, es tracta de comunicació interpersonal però realitzada, sovint a distància, amb l’ajut d’un sistema informàtic o d’una eina equivalent. Exemples clàssics són el correu electrònic, el xat i, en un cert sentit, els missatges curts (SMS) que s’envien per telèfon. Com era de preveure, tampoc no han faltat els qui han fet prediccions més aviat apocalíptiques sobre la "degeneració" i la "corrupció" del llenguatge a la qual, especialment entre els joves, porta inevitablement l'ús d’aquests mitjans.

Quan s’estudia la comunicació mediatitzada per ordinador des d’una perspectiva lingüística lliure de prejudicis, el que s’observa és la riquesa del llenguatge, que s’adapta a diversos entorns compensant les limitacions d’una determinada tecnologia. Els procediments emprats en els SMS, per exemple, són sovint mostres de creativitat i d’una anàlisi de la llengua similar a la que posen de manifest diversos sistemes d’escriptura que trobem a les llengües del món: només cal pensar en moltes llengües semítiques en les quals pràcticament només s’escriuen les consonants, o en les escriptures jeroglífiques antigues, que aplicaven procediments similars al que fem servir quan escrivim "a10" per "adéu". D’altra banda, les formes ortogràfiques que es fan servir en els xats són a vegades molt properes a una autèntica transcripció fonètica, posant així en relleu el caràcter "oral" de la interacció, que pretén simular una conversa per escrit. Contràriament al que pot semblar, la comunicació mediatitzada per ordinador ha suposat un cert ressorgiment de la llengua escrita, que semblava que anava perdent pes davant l'ús de l’oral; si en un moment donat la carta es va substituir per la conversa telefònica, aquesta darrera segurament està en retrocés en comparació amb la difusió del correu electrònic, el xat o l'SMS.

Com esmentàvem en el cas de la interacció entre persones i màquines, la comunicació mediatitzada per ordinador obre també noves perspectives a persones amb determinades limitacions en les seves capacitats comunicatives. L'ús predominant de la llengua escrita, per exemple, fa possible que els qui tenen alterades la capacitat de producció oral o de recepció auditiva rebin i transmetin informació de manera ràpida i eficient emprant sistemes que són pràcticament a l’abast de tothom, i que es puguin integrar en "comunitats virtuals" en les quals la interacció es fa per mitjà de xats o de llistes de discussió a Internet.

En conseqüència, cal abandonar la falsa idea que el llenguatge i les llengües estan amenaçats per les noves tecnologies. La recerca i els avenços en camps com les interfícies multimodals i les possibilitats que ens obre l'ús d’eines informàtiques per a la interacció presencial i a distància són dues mostres de com la tecnologia ens ajuda a emprar, d’una manera adaptada a les necessitats de cadascú, aquest instrument de comunicació que és el llenguatge.


Els futurs dels llenguatges
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/speech_technology/CCLC_03/CCLC_03_resum.html
Last updated: 14/04/06 19:38